Les últimes declaracions del demòcrata Jordi Sánchez, president de l'ANC, en què manifestava que no li importa el percentatge de participació en el "hipotètic" referèndum, deixen de manifest el seu tarannà democràtic. Però no és la primera vegada que no respecta els resultats, ni la legalitat de les urnes.
Té molta experiència en aquests menesters. Quan es disputava la presidència de l'ANC amb la seva companya Liz Castro, aquesta va ser la més votada pels socis de l'assemblea però una maniobra en la foscor el va portar a aconseguir que els membres del secretariat el triessin a ell. Democràcia 'dedocràtica'?, això sembla.
Jordi Sánchez, politòleg i professor a diverses universitats catalanes, va tenir durant molts anys vinculacions amb Iniciativa per Catalunya, on no va trobar el seu "seu espai" malgrat representar aquest partit a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
El comunista reconvertit a l'independentisme després del seu pas per la Crida a la Solidaritat del seu "amic" Àngel Colom ha tingut sempre treballs ben remunerats. En la seva última ocupació, la d'adjunt al Síndic de Greuges, el seu excompany de partit Rafael Ribó, cobrava la insignificant xifra de 104.225 euros anuals. Feina que va deixar per fer-se amb la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana. Ningú coneix -mai ho han fet públic- el sou que percep pel seu treball en la mateixa. Per què el secretisme del seu salari? On estan els comptes de l'ANC? On és la transparència que predica? Són preguntes que algú algun dia haurà d'explicar.
Segons l'actitud del màxim responsable de l'ANC, una persona que acusa el govern espanyol de no respectar les lleis, ara resulta que la democràcia dels altres no té importància perquè el seu fi, no el de la majoria, li importa un rave. Aplica aquell vell principi que diu "fes el que jo dic, però no el que jo faig". Ja saben vostès qui els diu.
La sortida de to de Jordi Sánchez demostra la manca de respecte als drets dels ciutadans que no pensen com ell i ve a ser com la desesperació d'algú que vol seguir enganyant a una part de la societat, que ha posat moltes il·lusions en un procés que ell sap perfectament que no serà possible per les "bones".
Jordi Sánchez, el demòcrata que aplica sempre "la fi justifica els mitjans", porta una carrera a la desesperada que pagarà molt car, per molt que li hagin promès. No s'ha de tenir una actitud antidemocràtica perquè algú pot pensar també allò de "on les donen les prenen".
Escriu el teu comentari