Des del cop d'estat del 23 de febrer, la democràcia espanyola no ha patit un atemptat tan greu com el succeït aquest dimecres al Parlament de Catalunya, on la presidenta de la primera institució catalana, amb un autoritarisme propi de les dictadures, ha permès que es cometin les majors il·legalitats mai vistes al Parlament català. Amb mà de ferro, sense guants i sense careta, ha imposat, per seguir les ordres de JxSí i la CUP, les seves propostes il·legals per sobre de les lleis, els lletrats de la institució, el Consell de Garanties, els drets dels diputats i de més de de 3 milions de catalans, per aprovar la llei del referèndum.

Carmen Forcadell s'ha oblidat del seu paper institucional -menys quan l'ha utilitzat en benefici propi-, a l'hora de servir només als interessos dels independentistes, seguint l'escola creada pel govern de la Generalitat de Catalunya, primer amb Mas i ara amb Puigdemont, que només representen a una part de Catalunya.

Dos blocs, no només físics, s'han visualitzat al Parlament: el format pels partits independentistes i la resta de partits a l'oposició que han denunciat vehement l'atropellament del que estaven sent objecte en aquesta estranya i dictatorial sessió, on Forcadell, 'la bucanera', com l'ha anomenat algun diputat, ha dirigit l'assalt a la democràcia i tot el que això representa.

És realment al·lucinant que la presidenta no hagi deixat expressar-se al lletrat major en la reunió de la taula, quan per dues vegades aquest ha sol·licitat la paraula per donar la seva opinió sobre el que s'estava debatint: "no li dono la paraula", li ha etzibat la 'bucanera'. Una cosa insòlita, que no ha passat mai en seu parlamentària. Coartar la llibertat d'expressió és propi de dictadors, com s'ha demostrat al llarg de la història. El dolent de l'assumpte és que les conseqüències, qui les pagaran? Ells?

La penúltima acció es produïa minuts després quan el govern en ple signava la convocatòria de l'1-O. El que vol dir que hi seran tots imputats i Oriol Junqueras, com els ciclistes, s'ha eliminat de la carrera per presidir la Generalitat de Catalunya. Un suïcidi polític que li costarà molt car a les seves aspiracions ja que Puigdemont, ja fa temps que va mostrar la seva intenció de no concórrer a les eleccions com a candidat pel PDeCAT? El seu objectiu és doble: passar a la història per la seva decisió de seguir endavant amb el referèndum i desgastar/treure del mig a Junqueras, que segons totes les enquestes és el candidat que més opcions té per ocupar el càrrec que deixarà "vacant". Tot un èxit del periodista que fa de polític.

La postura dels independentistes ha fet efectiva la ruptura de les institucions, greu error perquè mou els fonaments de la democràcia i genera un precedent de conseqüències molt perilloses.

"La democràcia exigeix que els drets polítics i de les minories es protegeixin", deia Nelson Mandela. Doncs això.