Artur Mas, el pare del Procés, renega de la seva autoria

Artur Mas segueix al calendero polític.

Els polítics que han tingut responsabilitats públiques, quan aquestes cauen de les seves vides, per la llei de les urnes - passat un temps durant el qual s'han adonat de la quantitat dels anomenats amics els queden -bastants pocs- en aquesta nova circumstància , necessiten activitat mediàtica: entrevistes, declaracions, conferències per explicar vivències, opinar de l'actualitat i en alguns casos justificar els seus errors. És humà i comprensible. Però quan l'objectiu també és el de pontificar, aquí deixen al descobert les seves intencions, no sempre lícites.

Perquè com deia Descartes: "És prudent no fiar-se del tot dels que ens han enganyat una vegada".

Artur Mas, el pare del Procés, es troba en plena activitat i per un motiu o un altre, però sempre marcant territori i per carregar el "mort" del procés a altres. Tot això forma part de la seva estratègia personal i política.

L'expresident, en la seva conferència de Tribuna Europa, a Barcelona, presentat pel fervent periodista independentista, José Antich, abanderat de la intolerància i la mentida -tenia aspecte del porquet al què li espera la Matança-, ha manifestat que de tot aquest " procés "no ha estat l'autor, no, sinó que ha nascut des de baix: els ciutadans, les xarxes socials i les urnes són els autèntics impulsors, no ve des de dalt, dels polítics.

Les masses no caminen soles, Sr. Mas, si no hi ha darrere algú que les dirigeixi, les guiï, que sàpiga despertar els sentiments i s'erigeixin en líders. Els moviments no són espontanis. Qui va crear l'ANC?. Per què ?, i com s'està utilitzant?. Qui alimenta econòmicament i ideològicament a la mateixa?.

L'ANC va ser creada com a instrument aglutinador de les masses. Després es va unir Òmnium. Calia per sumar patriotisme. Els dos van ser i continuen sent, les cares més visibles "de les masses", el que diu Mas, el poble català. Els dos Jordis es van convertir en conductors de masses. Es van erigir en representants d'elles. Els conductors tenen un paper transcendental. Els seus discursos envoltants representen el nucli generador de les opinions. Les masses necessiten conductors, guies.

Tot aquest muntatge està dirigit a l'ombra i no tant pels veritables autors de la trama, amb una colla d'assessors l'objectiu final és la d'enriquir-se i tenir poder. Això sí, sota l'epígraf de patriotes.

Què fan els autors?, l'anomenada estratègia de la distracció que és l'element principal del control social. Consisteix a desviar l'atenció de la ciutadania dels problemes importants perquè segueixin en la ignorància del que realment està succeint, jugant amb els seus sentiments.

"El poble només és sobirà el dia de les eleccions", deia el polític galleguista Castelao.

Mas que sap que la seva carrera política està liquidada i alguna cosa ha de fer perquè el seu partit, el PDeCAT no s'enfonsi més, retreu a Junqueras que no tornessin a reeditar la llista única liderada per Puigdemont "el correcamins".

"Això que està succeint és un pols que hem de guanyar a les urnes", sentenciava, mentre afirmava que potser no s'està encara preparat per declarar la independència, perquè no hi ha una majoria que la vulgui, i que la mateixa, a hores d'ara, té uns costos de tota mena que no saben si s'estan disposats a pagar.

La dissertació de Mas, amb un auditori rendit, caldria passar-la pel tamís que l'important no és escoltar el que diu, sinó esbrinar de veritat el que pensa i el que no explica.