La coherència de la intolerància

Manuel Fernando González

Puigdemont arriba a Copenhaguen


La decisió del president del Parlament de Catalunya de proposar a Carles Puigdemont com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya és coherent amb el tarannà independentista del diputat d'Esquerra Republicana Roger Torrent. Es podrà no estar d'acord amb la seva proposta, però no dir que és incoherent amb les seves idees.


Res de nou sota el sol, que cantava el grup xilè dels Búnquers. La intolerància independentista segueix el seu full de ruta sense atendre altres raons que les seves i de poc val que a Madrid es portin de nou les mans al cap i no entenguin aquest nou pas cap a la República.


Precisament, el dia en què El Periódico ens explica que la seva portada amb el paper de la CIA advertint de l'atemptat de les Rambles era cert, i que Puigdemont, Font i Trapero van mentir com bellacos i -el que és pitjor- van intentar amagar el seu engany enviant a cremar uns papers secrets, que els deixaven en evidència a ells ia tipus com Assange, l'economista de capçalera Xavier Sala Martí oa la nostra apassionada col·lega Pilar Rahola que van perdre els papers d'una manera tendenciosa i injusta.


I aquests barruts són ara els que es diuen disposats a seguir governant-a Catalunya i saltar-se la llei que tots hem d'acatar sense que els caigui la cara de vergonya i oblidant-se que les majories també es mesuren en votants i no en escons, que aquests són fills de la Llei d'Hondt i d'una llei electoral vigent però molt contestada tant a Catalunya com a la resta de l'Estat.


No tinc cap dubte que a Puigdemont no el veurem investit d'President en aquesta legislatura, però el que sí em dol és que gràcies a aquest tipus -que va a la seva, amb el suport dels que s'han tancat en banda que són la meitat de ciutadans de Catalunya- ens segueixi prenent el pèl i que la Justícia sigui tan garantista i, per tant, lenta fins l'insuportable, ja que el país està adormit en els seus tirades i segueix en el desgovern i en la divisió.


Vist el vist, tret que passi alguna cosa a Dinamarca, caldrà demanar-li de nou al president Boadella que ens alegri el dia amb una nova al·locució, per tal que, d'una manera intel·ligent, ens desvuelva el somriure amb una nova conversa que contraresti tanta solemnitat malaltissa que ha convertit la nostra convivència en un fangar insuportable en què la nostra llibertat s'ha enfangat i no té pinta de tirar ni cap endavant ni cap enrere.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH