Estimades Ceuta i Melilla

Antiga colònia cartaginesa, Ceuta, situada a 14 quilòmetres de la Península Ibèrica, va ser considerada 'clau d'Espanya' per ser un trampolí per a la invasió musulmana que es va produir al segle VIII, després de la batalla del Guadalete. La va reconquerir Portugal el 1415, i ha estat espanyola des que Felip II fos també rei de Portugal.

Melilla, situada a 130 quilòmetres de la Península Ibèrica, va ser fundada per Espanya quan la realitat marroquina era inexistent, com a plaça contra els reietons berbers que atacaven, saquejaven i raptaven a les costes espanyoles.

Avui dia, totes dues són ciutats autònomes del Regne d'Espanya. Sobre una superfície de 20 quilòmetres quadrats, Ceuta té més de 80.000 habitants; una mica menys que Melilla, que té, en canvi, només 12 quilòmetres quadrats.

Melilla té menor PIB per càpita que Ceuta, més taxa d'atur, de fracàs escolar i un risc de pobresa molt alt.

Fa poc més d'un any, es va arribar a una situació límit amb la invasió de Ceuta per més de deu mil persones durant els dies 17 i 18 de maig del 2021, “com a resultat d'una acció hostil del Govern marroquí contra Espanya”; el món al revés: els portaveus del Govern alauita no han deixat de referir-se a Ceuta i Melilla com a 'ciutats espoliades i ocupades'.

L'eurodiputat Jordi Cañas, de Cs, va impulsar llavors un debat amb resolució al Parlament Europeu per condemnar aquesta estratègia contra una ciutat espanyola i europea. Es va resoldre així fer explícit que les dues ciutats són una frontera exterior de la Unió Europea, a la qual concerneix la protecció i la seguretat. Intel·ligent i extraordinàriament treballador (busquin dades comparatives de la seva tasca amb la de la resta d'eurodiputats, alguns fugats en tots els sentits), Jordi Cañas ha presentat un esplèndid informe amb el títol Ceuta i Melilla: +Espanya, +Europa , donant estratègies per a la major integració política, institucional i econòmica de les dues ciutats a la Unió Europea, i oferint un full de ruta de canvis econòmics, comercials i de control fronterer.

Aquest treball és conseqüència del compromís personal del polític català amb els ciutadans de Ceuta i Melilla, amb la defensa de les seves llibertats i amb el dret a un futur en pau i prosperitat.

Es tracta de la posada en marxa de tres grans mesures, analitzades amb detall i rigor en els seus pros i contres. A saber: Inclusió a l'espai Schengen; Integració al TAU (Territori Duaner de la Unió); Aplicació de lEstatut de Regió Ultraperifèrica. Un missatge ferm per reforçar l?europeïtat d?aquests dos enclavaments.

Es vol aconseguir per als ciutadans més recursos per a un creixement més gran que doni més seguretat i respecte, un futur millor. Especialment, participar als Fons Estructurals d'Inversió Europeus específicament previstos per a aquestes zones.

Val a dir que Schengen és una localitat luxemburguesa, propera al lloc on conflueixen les fronteres d'Alemanya, França i Luxemburg. El Conveni de Schengen no va entrar plenament en vigor fins al 1995. El seu principal objectiu: “suprimir els controls sobre la circulació de persones a les fronteres interiors mitjançant la transferència dels controls a les fronteres exteriors”. Es pretén prevenir la immigració clandestina, el tràfic d'éssers humans i les amenaces a la seguretat interior ia la salut pública.

Avui dia, tots els membres de la UE són a l'espai Schengen, a excepció de Xipre, Croàcia, Romania, Bulgària i Irlanda, mentre que sí que estan acollits a aquest espai països no integrats a la UE: Islàndia, Noruega i Suïssa. Tenen una base de dades compartida i una col·laboració judicial privilegiada.

Cal indicar dos territoris més que, a efectes duaners, són un tercer Estat i no estan inclosos al TAU: Büsingen am Hochrhein (Alemanya) i Livigno (Itàlia). I, pel que fa a les Regions Ultraperifèriques: són, actualment, Guadalupe, la Guaiana Francesa, Martinica, Mayotte, la Reunió, Sant Martí, les Açores, Madeira i les illes Canàries (que, de totes elles, és la de major població i els fluxos socioeconòmics dels quals són els més rellevants).

No podem fer menys que felicitar-nos per les clares propostes d'aquest informe, amb el desig que arribin a fer-se efectives per al progrés i la qualitat de vida de la ciutadania de Ceuta i Melilla. Importen de debò. Recordo, en canvi, Prenafeta, mà dreta de Pujol, dir que Maragall sentia per Catalunya el que ell podia sentir per Ceuta i Melilla. Això és, res. 'No ens volen'…