Per fi hi ha Pressupostos a Catalunya! Sense pacte de legislatura?
Ja ho deia en un article anterior que aquesta setmana es tancaria el pacte del Govern ( ERC ) i el PSC després de tres mesos d'intenses negociacions amb tires i afluixes que alguns auguraven com el fracàs de les negociacions. S'equivocaven, estava cantat que això no es produiria. Totes dues formacions tenen interessos confluents. No es pot negar per molt que tractin de despistar el “respectable” que ha estat veient, no amb gaire interès, els avatars d'aquesta història. Segons les parts implicades, aquest migdia s'anunciava que per fi s'havia assolit un acord i finalment el Govern de Pere Aragonés tindrà els seus primers pressupostos –falta portar-los al Parlament per discutir-los i aprovar-los posteriorment- amb un augment econòmic important, segons expliquen.
Per a Illa, l'acord s'ha aconseguit perquè les peticions del PSC han estat admeses: l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas del Prat, l'execució de la B-40, el Hard Rock i la gestió de Rodalies figuren al document de 29 pàgines que dimecres a la tarda han signat el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, i el líder de l'oposició, Salvador Illa.
Però anem per parts: Com?, quan? i amb quins diners es duran a terme les propostes socialistes? L'execució de la B-40 no és avui per demà, porta un procés que no és curt. Primer cal signar un acord amb el Ministeri de Transports que inclogui el finançament per a la redacció del projecte de la Ronda Nord i l'execució de les obres que aniran a càrrec de la Generalitat. Això portarà uns quants mesos, força. Amb quin pressupost es compta? Perquè ja és conegut que, sense assignació pressupostària, els projectes no es fan.
El projecte del Hard Rock, segueix amb el procés de tramitació ordinària que ja estava en marxa, no és nou. Pel que fa a l'aeroport, ja se sap que la utilització de les paraules és molt important per no enganyar la ciutadania. No es tracta d'una ampliació de l'aeroport - caldrà llegir amb deteniment el text- sinó que es posa l'accent en la gestió i la millora perquè es pugui convertir en un hub internacional, que això no és el que sempre ha defensat Aena . Al text s'apunta per una modernització i ampliació de la seva capacitat, que és una altra cosa. Però és una manera que ERC es tranquil·litzi i que els socialistes expliquin que ho han aconseguit. Això canvia amb el vidre amb què es mira, i que cadascú treu la seva conclusió. El traspàs de Rodalies, se'n fa anys que en parla, i l'escull està en el finançament.
Amb aquest acord que el líder socialista, en la seva compareixença ha repetit diverses vegades que no és un pacte de legislatura, sinó un acord “puntual” que s'ha fet per responsabilitat , el president català pot respirar tranquil que si no hi ha cap contratemps més - cosa no descartable- podrà acabar la legislatura el 2025. Tot un rècord, si s'aconsegueix, tenint en compte que en els darrers anys s'han produït avenços electorals molt sovint. L'estabilitat política, econòmica i social –aprovació de pressupostos– és molt important per al bon funcionament del país. Així que malgrat tot és una bona notícia.
Els diferents sectors: econòmics, socials, han reclamat un acord que faci possible tirar endavant els pressupostos. Una petició que per fi ha estat escoltada, de la qual se n'alegren.
Quins costos tindrà el pacte per a ERC i el PSC? Res no és gratis. Els republicans estaran picats pels seus exsocis de govern, Junts, que els retreuran que han trencat el bloc independentista venent-se al PSOE. Mentre que el PSC ja ha estat criticat - atacat? - pel PP, que assegura que ja no és un partit constitucionalista. El cas és criticar, com està manat. Una altra cosa ben diferent és l'opinió dels militants i els votants socialistes. Estaran d'acord amb el suport dels socialistes als pressupostos d'ERC? Els passarà factura a les properes eleccions municipals que són d'aquí a quatre mesos? Res no és descartable.
Els pressupostos estan ja a la porta d'entrar al Parlament català, sense problemes per ser aprovats i sense conèixer la lletra petita que sempre hi ha a qualsevol document. Serà possible que tot allò escrit als 29 folis pugui ser una realitat aviat? Això ja és una altra cosa. La teoria no sempre coincideix amb la pràctica. Max Weber deia que “el polític ha de tenir: amor apassionat per la seva causa; ètica de la seva responsabilitat; mesura en les actuacions”.
