Laura Borràs, la condemnada per prevaricació que no anirà a la presó

Algunes persones creuen haver-ho vist tot fins que arriba alguna situació, decisió o notícia que produeix la frase tan coneguda: ”!No m'ho puc creure!”. Doncs, sempre pot passar una cosa pitjor. És el que ha passat aquest dijous al matí quan la classe política i la pròpia interessada, Laura Borràs, expresidenta del Parlament, esperava la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La sorpresa ha estat majúscula quan el text deia que el TSJC condemnava Laura Borràs a 4 anys i mig de presó ia 13 d'inhabilitació a càrrecs públics i pagar una multa de 36.000 euros per prevaricació i falsedat documental.

Fins aquí tot “normal”. La sorpresa ve quan, en un “gest” excepcional, les seves senyories del tribunal proposen almenys que el Govern d'Espanya que la indulti i rebaixi la condemna a 2 anys. D'aquesta manera no trepitjarà la presó, malgrat tot allò que s'ha demostrat. Molt no s'entén el que ha passat amb aquesta sentència, que a més la condemnada ha aprofitat per fer el seu míting particular a la porta del Parlament, acompanyada per unes quantes persones. La seva compareixença ha servit per dir que el seu judici no ha estat just i per descomptat, la sentència segons ella tampoc. Val a dir que la sentència, com tot, pot ser recorreguda.

A Laura Borras se l'ha jutjat no per les idees polítiques, com sempre han venut ella i els seus companys de partits, sinó per la gestió, que com s'ha vist és de prevaricació. Ara resulta que la condemnada té una sèrie de privilegis dels quals no gaudeixen la majoria dels que estan en la mateixa situació, perquè no es diuen Borrás, ni han estat presidenta del Parlament i per tant la seva presència mediàtica és nul·la. Es queda primer a les parets de la sala de judicis i després, a les quatre parets d'una cel·la. Aquesta és la justícia que se'ls aplica. No sé qui va dir que també a les sentències hi ha classes: els pobres, desgraciats i sense padrins han de complir les seves sentències, sense excepcions del president del TSJC. Altres gaudeixen de privilegis incomprensibles: qui prevarica és clar el que és, es digui com es digui, tingui el càrrec que tingui, els amics amb qui compti i les influències que pugui exercir. Amb aquesta sentència el que ha aconseguit la justícia - impartida per jutges que són persones amb punts fluixos com qualsevol fill de veí - és que la majoria de la ciutadania hagi vist amb estupor i més desconfiança com la justícia no sempre és justa.

L'esperança que queda, en aquesta petició del president del TSJC en què demana al Govern que indulti Borrás, és que el seu advocat l'haurà de demanar, cosa que amb la supèrbia que té la condemnada, potser no l'arribarà a presentar. Ella està per sobre de tots, no per la seva alçada física, sinó per la seva prepotència i supèrbia.