El disputat vot per correu

Podia començar aquest article parafrasejant la magnífica novel·la de Miguel Delibes “El disputat vot del senyor Cayo” per parlar del disputat vot per correu d'aquests darrers dies mercadejat per alguns per aconseguir una poltrona de regidor o, fins i tot, d'Alcalde, pensant que estem a un regne de taifes on poden fer i desfer la seva voluntat. Però és que als Ajuntaments no hi ha controls que impedeixin aquestes conductes corruptes? La resposta és que sí, però absolutament insuficients i el pitjor de tot és que és així de manera conscient i consentida pel poder polític.

Els controls interns, a l'Administració Local, els exerceixen els Funcionaris d'Administració Local amb Habilitació de Caràcter Nacional, entre els quals m'explico, que són: Secretaris, que s'encarreguen de l'assessorament legal; Interventors, que exerceixen el control i fiscalització de la gestió economicofinancera i pressupostària; i Tresorers, al càrrec dels quals està la comptabilitat, tresoreria i recaptació. Aquests funcionaris són nomenats per l'Estat a través del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública després de superar un procés selectiu, tenint certes competències sobre ells les comunitats autònomes, però per descomptat on no pertanyen és als ajuntaments, com a suposada garantia de la seva independència. Però aquest Ministeri d'Hisenda i Funció Pública que els nomena i hauria de vetllar perquè puguin exercir correctament les seves funcions, però els té totalment abandonats per satisfer un grupuscle d'Alcaldes que prefereixen estar sense ells, sense adonar-se que això és com qui circula per una autovia i demana que se suprimeixin els radars o els controls de la Guàrdia Civil, és clar que perquè pretenen conduir amb excés de velocitat, incomplint les normes. Quan hi ha una majoria silenciosa, també d'Alcaldes, que conviuen perfectament amb aquests Funcionaris, servint-los com a garantia del compliment de la Llei, que no és altra cosa que el respecte a les normes bàsiques del comportament democràtic d'una Administració pública, sent la local, a més, la més propera al poble i per això la més sensible a aquesta vulneració de drets.

Aquests Funcionaris hem demostrat ser els més responsables de tot el cos d'empleats públics ja que podíem haver-nos declarat en vaga per exigir respecte pels nostres drets i dignitat per a la nostra professió, impedint amb això el normal desenvolupament dels comicis del 28 M, o fer-ho el proper 17 de juny i impedir la constitució de tots els Ajuntaments espanyols. Però no ho farem per responsabilitat i respecte cap a les Corporacions a què servim, i el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública ens paga en compensació amb el menyspreu, l'abandó, el consentiment i promoció de l'intrusisme i la manca de garanties suficients per realitzar les funcions de control que tenim encomanades amb la independència necessària.
 

No val de res escandalitzar-se quan llegim a la premsa el que ha passat aquests dies amb el vot per correu o el que ja hem llegit abans i tornarem a llegir després sobre contractes arreglats en alguns Ajuntaments, sobrecostos en algunes obres públiques o contractació d'amics, familiars o afins sense respectar els procediments, perquè aquestes són les conseqüències de no permetre que els que podem evitar-ho tinguem les eines per fer-ho. I el pitjor de tot és que qui pot posar peu en paret a tot això tornarà a mirar cap a una altra banda i deixarà córrer les coses fins que es refredi la notícia, sembla que sense importar-los que com a molt tard saltarà un altre escàndol semblant i evitable.

D'aquí ve tant d'interès d'alguns d'aconseguir una d'aquelles poltrones que s'han posat en joc aquest 28 M, però no per treballar en favor del seu poble sinó en benefici propi. I tots els que mantinguin un sistema en què tinguin cabuda aquestes conductes corruptes seran còmplices i cooperadors necessaris.