dimecres, 11 de desembre de 2019

A voltes amb la segona volta

Alejandro de Diego Gómez

Secretari d'Administració Local.

L'actual situació d'inestabilitat política part del resultat de les eleccions del 20 de desembre de 2015, després de les que Mariano Rajoy va declinar la proposta del Rei de sotmetre's a una sessió d'investidura, prenent-li el testimoni Pedro Sánchez que va sortir derrotat en les 2 sessions, el que va provocar la repetició de les eleccions. Després d'elles va venir el famós "No és No" de Sánchez que el va portar a ser rellevat de la Secretaria General del PSOE, a l'abstenció d'aquest partit perquè Rajoy fos finalment investit president, a la tornada de Pedro Sánchez a la Secretaria General del seu partit i posterior presentació d'una moció de censura que el va portar a la Presidència de Govern. Però la impossibilitat d'aprovar uns pressupostos va suposar un nou avançament electoral, que, després de fracassar els pactes amb Unidas Podemos, va forçar l'última repetició electoral, la del 10 de novembre, després de la qual, el que a un li feia perdre la son fins 2 dies abans ara ja té assossec i les competències que l'altre exigia en lloc de butaques ara tenen acollida, tot i haver signat un document ple de generalitats, de manera que és difícil de creure llevat que hi hagi alguna cosa que no coneguem (que lluny han quedat els dies en què s'exigia llum i taquígrafs!).


Perquè tiri endavant aquest Govern de coalició ja hi ha 6 partits que han anunciat la seva predisposició a recolzar-ho, és clar, si es pleguen a les seves condicions territorials particulars, en detriment, lògicament, de la resta de territoris de l'Estat que van preferir confiar el seu destí a partits de caràcter nacional en comptes de altres més locals. Però que si s'apliqués a escala nacional la limitació del 3% dels sufragis que estableix la Llei Electoral en l'àmbit provincial per poder obtenir escó cap d'aquests partits tindria representació al Congrés. I són ells, juntament amb Esquerra Republicana que va obtenir el 3,61%, els que tenen a les mans la governabilitat de país, no només la investidura d'un president sinó el destí de tota la Legislatura, quan sumen en el seu conjunt 2 milions de vots que representen el 8,5% del total de sufragis emesos.


Però és que a més aquests 2 partits que pretenen coalitzar van a sotmetre a ratificació de la seva militància tal coalició. És a dir, seran uns pocs ciutadans (els que tinguin carnet d'aquestes formacions) els que decidiran si aquesta fórmula és vàlida per a aplicar-nos-la a tots els espanyols i, finalment, uns pocs diputats els que inclinaran la balança per una banda o per a un altre. I això, que en altres temps podria ser democràtic, crec que no respon als estàndards que haurien de presidir una societat moderna i avançada del Segle XXI com és l'espanyola, llevat que alguns pensin que no és ni una cosa ni l'altra i que està al Segle XXI per pura inèrcia.


Jo torno a proposar (i són ja unes quantes vegades) un sistema de doble volta. Sé que no tenim un sistema presidencialista sinó parlamentari, i per això el que proposo no és l'elecció d'un president sinó d'una forma de Govern, de manera que, després del resultat d'unes eleccions, si cap formació obté majoria absoluta, s'aniria a una segona volta en què el que es plantejaria a tots els electors és la forma de Govern, on cada partit amb opcions de formar-se (està clar que a la 2a volta no anirien tots) triaria si va en solitari o en coalició amb un altre o altres. I és en aquesta fase prèvia on, si vol, pot sotmetre aquesta fórmula a la seva militància, en el benentès que qui va a decidir finalment és el conjunt de la ciutadania, que li atorgaria a l'opció guanyadora 176 escons i els altres 174 es repartirien entre les altres formacions segons els resultats obtinguts en la primera volta.


És evident que aquest sistema suposa un canvi profund no només en la nostra mentalitat (sobretot en la dels partits) sinó també en la nostra legislació electoral, que hauria d'incloure la revisió de les circumscripcions en què es divideix el país, superant l'actual divisió provincial no només per anacrònica sinó per distorsionadora del resultat final. Però suposaria grans avantatges des de molts punts de vista: per començar no hi hauria condicions o hipoteques que pagar durant tota la Legislatura, així com es donaria estabilitat al Govern i s'acabaria amb la repetició d'eleccions, no com fins ara que, per poc que es torcin les coses, podem acabar no en les terceres com alguns diuen, sinó en les cinquenes en poc més de 4 anys, amb una despesa i un desgast molt superior a què suposaria aquesta altra fórmula que jo proposo.


'A vueltas con la segunda vuelta' es va publicar originalment a Pressdigital.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH