Els pilars per a un Estat corrupte

Amb l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat es consuma un dels atacs més grans soferts per la nostra Administració Local des de la restauració de la democràcia com és el desmembrament del cos de Funcionaris d'Administració Local amb Habilitació de Caràcter Nacional, que, dit així, segurament gairebé ningú sap de què estem parlant però si a qui viu en un poble li diem que es tracta del Secretari de l'Ajuntament segur que ja sap de què va, al que cal sumar, a Ajuntaments més grans, a l'Interventor i al Tresorer, és dir, estem parlant ni més ni menys que dels funcionaris encarregats de la fe pública i assessorament legal preceptiu, del control i fiscalització de la gestió economicofinancera i pressupostària i de la comptabilitat dels nostres Ajuntaments i Diputacions.

El president del Govern, Pedro Sánchez, aplaudint l'aprovació dels pressupostos /@EP

El desmembrament d'aquest cos de funcionaris està amagat vergonyosament en una disposició final de la Llei de Pressupostos malgrat que el Tribunal Constitucional prescriu la utilització d'aquesta llei per a coses com aquesta. I a través d'aquesta disposició, i sense haver atès les reclamacions del col·lectiu, el Govern li lliura al Govern Basc, a instàncies del PNB, de totes les funcions relacionades amb ells, com si fos un trofeu, de manera que a partir d'ara no podrà dir-se que sigui un cos “Nacional” ja que no es podrà treballar a tota la nació sinó que hi haurà un territori que quedarà al marge de la resta, asseient un perillós precedent que pot acabar tenint la seva continuïtat a la resta de Comunitats autònomes.

La Constitució Espanyola fa més de 43 anys va consagrar l'estat autonòmic en què vivim, amb competències i capacitat normativa pròpia de les comunitats autònomes, reconeixent a més els diferents idiomes cooficials que es parlen en alguns territoris. I durant tots aquests anys hi ha hagut diverses promocions d'aquests funcionaris que han servit a diverses comunitats sense que la diferent legislació pròpia de cadascuna ni l'idioma que es parla en algunes hagi estat fins ara un problema, per la qual cosa aquest no pot ser el motiu per fer allò que s'acaba de fer. I parlo de motiu perquè realment argument que ho justifiqui no se'n recull cap a la Llei, d'aquí que consideri que és un assumpte vergonyosament amagat, perquè no es pot entendre d'una altra manera allò que no s'explica i per allò que s'utilitza un procediment vedat pel Tribunal Constitucional, en lloc d'utilitzar la llum i taquígrafs tantes vegades reclamat pels qui han signat això quan estaven a l'oposició i acudir als procediments legalment previstos per a modificacions de tal calat.

La garantia d'imparcialitat i objectivitat en el compliment de les funcions d'aquests funcionaris ve donada pel fet que, encara que presten els seus serveis en un Ajuntament concret, la seva selecció i nomenament correspon a l'Administració Central. Però això canviarà al País Basc. I només caldria preguntar una altra vegada a qualsevol veí de qualsevol poble si li sembla bé que el secretari del seu Ajuntament depengui de l'alcalde i la resposta seria unànime: “això seria una barbaritat, com qui ha de dir a l'alcalde el que pot i el que no pot fer dependrà d'ell?”. Però és clar, per conèixer això cal conèixer els nostres pobles i lamentablement els nostres governants només hi van quan estan en campanya electoral, per baixar-se d'un autobús, deixar-los anar el que porten escrit des dels seus despatxos, i tornar-se a casa seva o a la seva residència oficial.

El lliurament d'aquests funcionaris al Govern Basc suposarà, a la pràctica, el lliurament dels que han d'exercir les seves funcions de control perquè depenguin dels que han de controlar. I per què?, doncs perquè volen acontentar aquells alcaldes als quals aquests funcionaris els resulten “incòmodes”, que són els que volen fer la seva voluntat sense atendre si és legal o no, si poden fer el que els vingui de gust o no. Encara que en honor a la veritat cal dir que la immensa majoria dels nostres Alcaldes consideren els Secretaris, Interventors i Tresorers com un personal absolutament imprescindible als seus Ajuntaments sense els quals no podrien dur-se a terme pràcticament cap de les coses que pretenen, però, com en altres casos, són una majoria silenciosa i com a tal no se sol tenir en compte. I a partir d'ara veurem quantes places es convoquen o si s'acaba preferint acudir al sistema de cobrir les vacants amb interins, sempre dòcils i afectes al règim. Però després que ningú no s'estranyi de les conseqüències que es traduiran, previsiblement, en casos de corrupció. I el que ara es considera un triomf els pot acabar explotant a la cara.

Totes les esperances d'aquest Cos de Funcionaris és que alguna cosa funcioni en aquest Estat el cognom de dret del qual sembla quedar cada vegada més en dubte i esperar a la resolució dels recursos que es presentaran sol·licitant empara, no només per tractar de conservar aquest caràcter nacional del cos sinó també per lluitar per la dignitat de les institucions en què serveixen i que sembla no ser prioritari per a cap dels polítics intervinents en aquest despropòsit, no comprenent com qui va arribar a la Presidència del Govern mitjançant una moció de censura basada en els casos de corrupció de l'anterior Govern però ara posi els pilars per crear un Estat corrupte, començant per l'Administració més sensible per ser la més propera al ciutadà, com és la Local, i precisament en el moment en què Europa mirarà amb lupa en què ens gastem la quantitat de milions que ens enviarà i que aquests funcionaris seran els encarregats de fiscalitzar als Ajuntaments que els rebin.