Vint anys són molts per canviar l'article 49 de la Constitució

Hi ha un tango que va fer popular el gran Carlos Gardel el títol del qual és 'Volver'. La lletra reflecteix el sentiment d'un home que torna a la seva ciutat d?origen, marcat pel dolor, el fracàs i els records d?un amor passat. Una de les seves estrofes diu que “vint anys no és res”. Per a Gardel, els anys no són res perquè ha tornat de nou als seus orígens i espera recuperar tots els que havia deixat enrere després de marxar.

Pel col·lectiu de la discapacitat, 20 anys són molts. Aquests són els que han hagut d'esperar que finalment el PSOE i el PP, els dos grans partits, es posin d'acord i s'avinguin a canviar l'article 49 de la Carta Magna. És a dir, que substitueixin la paraula disminuïts, per persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa que està ja registrada al Congrés per ser-hi debatuda haurà de passar per votació. Es dóna per fet que tots els grups polítics donaran el seu suport a la modificació del famós article que tant ha costat aconseguir: 20 anys, que sí que és molt. Dins de les modificacions introduiran algunes aportacions que milloraran el text actual. El nou redactat ha tingut el consens del CERMI (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat).

Una de les institucions que hi ha estat sempre, lluitant per aconseguir el canvi, ha estat l'ONCE, el president de la qual Miguel Carballeda declarava dies abans, quan es parla del tema, però no havien posat data, “que ens deixin tranquils els discapacitats, que facin ja el canvi, que no ens facin servir”. Possiblement aquestes declaracions del president de l'ONCE van fer efecte i pocs dies després es parlava del canvi, després de la reunió de Sánchez i Feijóo, que potser va ser l'única cosa en què van estar d'acord de la seva trobada.

Cal recordar que a Espanya hi ha 4,5 milions de persones amb discapacitat, segons les darreres dades de l'INE. Això vol dir que representen el 10% de la població. Un de cada quatre ciutadans té una relació molt directa amb la discapacitat. Són unes dades que no deixen cap dubte que aquest col·lectiu és molt important, cal tenir-ho en compte, i facilitar-li totes les eines i consideracions a què tenen dret, així ho diu la Constitució. En aquests temes s'ha de produir un consens de totes les formacions polítiques, també amb la societat que ha de contribuir a millorar els drets del col·lectiu. Deia Miguel Carballeda que “no som disminuïts, som persones discapacitades molt capacitades”.

S?acaba l?any i l?anunci de la reforma de l?article 49 és la gran notícia d?aquest mes de desembre, final del 2023 en què han estat moltes les peticions de canvi, d?aconseguir la integració laboral, esportiva, social que ja està gairebé al complet. Faltava eliminar la paraula ofensiva de “disminuït” i això ja està encarrilat. La voluntat, la solidaritat i la col·laboració de tots són els elements que fan un món millor, un món sense barreres de tota mena. Per això, l'any acaba amb il·lusió, esperança i el desig que el 2024 sigui una mica millor que aquest any que se'n va, i que no calgui esperar 20 anys per millorar les lleis que afecten les persones amb discapacitat.

Que el 2024 porti a tots, salut, treball, solidaritat i sentit comú.

Feliç 2024!