“Any Nou, problemes vells”: no es canvia per un dígit diferent

Quan comença un nou any se sol dir “any nou, vida nova”. Els propòsits de canvis sempre són a les ments de les persones: aniré al gimnàs, estudiaré aquest idioma, tindré temps per als amics i la família, canviaré la meva visió del que és prioritari. Així podria seguir amb una llista de bons propòsits que generalment s'hi solen quedar. Són poques les coses que s'arriben a fer.

A la política, també s'espera que les coses canviïn, igual que la situació del país, que la confrontació al Congrés se suavitzi, que hi hagi pau, consens i sobretot sentit de la responsabilitat. Les persones volen, més aviat desitgen que això sigui així però la realitat, passades les festes i només un dia després que els Reis Mags hagin fet feliços milions de nens i nenes, mostra que la frase canvia a “any nou, problemes vells ”. La vida diària no canvia com per art de màgia i les coses no se solucionen per un canvi de dígit. La il·lusió de les festes que cadascú les celebra com millor vol, o pot, s'esvaeix com els llums que donen color als carrers omplint-los d'alegria. La màgia acaba el dia 6 a la nit i es torna la dura realitat diària. La gent s'haurà despertat del somni,

En política, ni a les festes nadalenques es calmen els ànims. Pocs són els dies en què els polítics deixen de ficar-se un amb els altres. Se'n van de vacances, és clar que sí, però deixen alguns companys de partit de guàrdia que aprofiten qualsevol escletxa per sortir amb la vara i trobar-hi els seus rivals polítics.

A la confluència del Carrer Ferraz amb Marques de Urquijo, aquest cap d'any, s'ha produït una festa protagonitzada per uns demòcrates de tota la vida. On a més de portar el raïm per donar la benvinguda al 2024, els concentrats havien penjat un ninot amb la cara de Pedro Sánchez i amb un nas que no tenia res a envejar a Pinotxo. Un grup d'esvalotadores van donar una bona pallissa al ninot fins a destrossar-lo, evidentment amb insults al susdit i amb la presència d'alguns personatges que enyoren els temps en què tothom havia d'estar de cara al sol.

La que s'ha muntat per aquest episodi. El PSOE, en boca del seu portaveu Patxi López, ha posat el crit al cel i anuncia querelles contra els autors del linxament injustificat, fora de lloc i amb què molts estem en desacord. La violència només genera més violència, odi i manca de respecte a les institucions i als qui les representen. Aquest tipus d'accions no es poden tolerar. Ara bé, hi ha una vara de mesurar que hauria de ser igual per a tothom. Aquesta ha d'utilitzar-se per mesurar altres actes en què accions similars, amb protagonistes diferents, i els que ara posen el crit al cel abans els treien importància -incloses algunes senyories-. Es poden posar força exemples, com quantes vegades han penjat un ninot amb la cara del Rei? O els insults i crema de fotografies del monarca o altres polítics. La vara de mesurar s'ha d'utilitzar amb el mateix criteri, no diferent depenent de qui se li apliqui.

Cal recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans li va donar on li fa més mal a la Justícia espanyola el 2028 per haver condemnat dos independentistes que en una “ostentació” de valentia van cremar fotos del Rei. Les senyories europees van considerar que l'acte dels joves no era un acte d'odi, i anava en contra de la llibertat d'expressió, i es van quedar molt tranquils davant el cabreig dels denunciants. Així que aquest acte pot córrer la mateixa sort si hi ha denúncia: acabar al bagul dels records.

Actuacions com l'esdevinguda a Ferraz, no és nova, per desgràcia no es poden consentir - o sí? - però tots els actes d'aquesta mena haurien de córrer el mateix destí, donar exemple als polítics, que les seves senyories imparteixin la justícia igual per a tothom, no selectivament. Ja sabem que no són Déus, són humans i com a tal, tenen les seves debilitats i molts d'ells uns egos que arriben a Santiago de Compostel·la abans que els amos.

Any nou, intencions velles. No sé si era un savi qui va dir aquesta frase: "La vida no consisteix a esperar que passi la tempesta, sinó a aprendre a ballar sota la pluja”.