Pedro Sánchez rep carbó de Puigdemont i els seus amics

Diuen que les persones - nens generalment- que s'han portat malament, els Reis Mags d'Orient els porten carbó i no els regals que han demanat a les seves llargues i il·lusionades cartes que han escrit amb l'esperança de ser complaguts. Aquest divendres de somni gairebé tots esperen viure la nit més llarga i màgica que és el cinc de gener, en què els protagonistes se n'aniran aviat a dormir amb l'esperança que la nit passi ràpidament per gaudir amb els regals dels seus somnis.

Mentre això passa amb la infància, a alguns adults ja els han portat carbó i una preocupació només començar l'any. Aquesta persona és Pedro Sánchez, president del Govern, qui ha rebut el primer pal al front de Junts - Puigdemont- en comunicar-li que el seu grup votarà en contra dels tres reials decrets que el govern té pensat portar al ple de dimecres que ve. Tres decrets: la pròrroga aquest 2024 d'una part del paquet anticrisi, el decret òmnibus que tan poc agrada als peons de Puigdemont i el tercer, que fa referència al Ministeri de Treball i que disgusta també els postconvergents perquè segons ells envaeixen competències de la Generalitat i són ells amb els seus vots per impedir-ho. Són la clau del castell i com a tal la utilitzen com millor els convingui a ells, no a la ciutadania.

Segons els interlocutors de Junts, el decret sobre Justícia posa en perill l'aplicació de l'amnistia als encausats pel procés i és clar, això no els ho poden permetre. Ja van avisar quan van acabar les negociacions dels dos partits ”només és un pacte d'investidura: pressupostos i aprovació d'altres decrets o lleis, s'han de guanyar un per un”. Qui no ho va entendre va ser perquè no va voler. Els diputats de Puigdemont han de treure més rèdit al suport al Govern. Han de marcar terreny propi respecte a ERC. Són els més d'allò més i els objectius: la tornada de Puigdemont i aconseguir el sorpasso als republicans per demostrar que ells són els autèntics, els genuïns defensant la independència de Catalunya

Davant d'aquesta postura, el dòcil secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, s'ha mogut ràpidament amb el seu interlocutor, Jordi Turrull, amb qui per cert s'entén bé. De moment Junts es manté a la mateixa postura de no votar a favor. ¿Faran el mateix que Vox? És clar que fins dimecres les postures poden canviar i on es va dir que era negre, després serà blanc, un blanc nuclear.

Quan Sánchez s'havia relaxat perquè les dues ministres Belarra i Montero ja no eren al Govern i pensant que els ensurts deixarien de ser presents gairebé diàriament al Govern vénen els de Puigdemont i gairebé a la mateixa velocitat que les podemetes, li munten un nombre si més no ho espera. El president Sánchez ha de tenir cura de la seva salut perquè un dia no tingui un ensurt. El pobre no guanya per a disgustos. Ell és jove i pot amb tots els envits.

Molts veien venir el que està succeint amb els seus socis, gens fiables per altra banda, però això d'estar a Moncloa és una addició que ennuvola els sentits fins i tot del més pintat. D'això de pintar en sap molt don Pedro qui té la seva assessora particular per a això dels maquillatges i laca especial en aquest tupè del qual no es mou ni un pèl, serà per si de cas.

El que és evident que aquests Reis Mags – Puigdemont, Nogueras i Belarra- l'únic que portaran a Pedro Sánchez, aquest cinc de gener és un sac ple de carbó perquè no s'ha portat bé amb tots tres., segons manifesten ells , i no els ho perdonaran. Deia Rafael Alberti que “jo et vaig llançar del meu cos, jo, amb un carbó cremant. Vés-te'n”.