Yolanda Diaz li aixafa la reunió de Pedro Sánchez amb els empresaris

Pedro Sánchez, aparentment, té una salut de ferro després de tots els esdeveniments que estan succeint, que l'afecten directament com a president del Govern. No hi ha dia que no tingui cap o més ensurts. Aquesta situació serà la tònica que tindrà al llarg del que duri la legislatura. És la legislatura del Drac Kan. Així que el president del govern s'ha de cuidar molt.

Hi ha un refrany popular que ara no es fa servir massa però que és molt gràfic “Érem poc i va parir l'àvia”. Si les dues dones de Podem ja no formen part del Govern i semblava que la unió amb Sumar seria molt més tranquil·la, ara ve Yolanda Díaz i intenta marcar perfil propi. Potser perquè les eleccions gallegues hi són i les europees a tocar, amb les enquestes que no els són gaire favorables. Així que, almenys fins després dels dos comicis Sumar continuarà donant guerra. Després ja es veurà. Tot i això, Pedro Sánchez té aquí els seus “socis de conveniència” perquè en cada ocasió que vulgui aprovar alguna cosa, li passin la factura, molt alta, per cert.

El mateix dia que el president Sánchez es reunia a Davos amb els empresaris per intentar “llimar asprors i intentar reconciliar-se amb ells, la vicepresidenta segona del seu Govern i líder de Sumar li donava un cop de mà - al coll?- anunciant que “ toca parlar dels salaris que perceben els alts directius de les empreses”. Segons Díaz la societat espanyola –l'ha consultat?– no vol que un directiu cobri 14.000 euros al mes. Unes declaracions que a l'empresariat s'interpreten com un intervencionisme excessiu que és més propi de països amb règims autoritaris. El Govern ha de topar els salaris a les empreses privades? És evident que no.

Yolanda Díaz té mania als empresaris, no només se'l nota, sinó que ho manifesta amb les seves accions. El pacte de l'SMI ho va fer només amb els sindicats. Mentre els representants dels treballadors demanaven una pujada del 4%, i els empresaris apostaven per un 3%, davant la negativa de la CEOE, ella per aixafar-li la guitarra, va imposar el 5% de pujada. Per a aquesta decisió, ni tan sols va consultar el comitè d'experts que va designar perquè l'assessoressin sobre l'SMI. Ella està per sobre de tots, considera els empresaris com els enemics dels treballadors, quan són generadors de feina, de riquesa. És conscient que està al segle XXI? Foucault deia que “no hi ha glòria al castigar”.

M'imagino la cara que havia posat Pedro Sánchez al conèixer l'ajut de la seva vicepresidenta, Yolanda Díaz, amb la seva proposta d'entrar de ple en aquesta matèria que només correspon a les empreses. Proposarà també que baixin els salaris -amb dietes, despeses de representació, etc.- a les seves senyories i eurodiputats? Segur que no. L'intervencionisme i els salvadors de la pàtria, siguin de qualsevol ideologia, són un insult a la intel·ligència ia la llibertat.

Així que president Sánchez, no li arrendo els guanys amb la tropa que té al seu costat i rodalies: Sumar, Podem, ERC, Junts, Bildu… que a cada moment li posaran pedres a les rodes i altres li passaran la factura i si no , com diu Jordi Turull: “Colorín colorit… aquesta història s'ha acabat”.