Ja ha passat un any sense Luis Moreno

El 23 de gener del 2023 serà una data que no oblidaré mai. És un dia, un mes, un any, en què la senyora de fosc va decidir que havia arribat l'hora d'emportar-se un amic, un col·laborador de Catalunyapress i Galiciapress . Es compleix un any des que ens va deixar el professor Moreno, no sense abans lluitar contra una malaltia a què va plantar cara fins a l'últim moment, Luis va ser sens dubte una persona polivalent, intel·ligent, d'una gran força, sentit de la responsabilitat i molt implicat amb l'època en què havia tocat viure. Sens dubte Luis, sociòleg, politòleg, periodista i assagista amb feines en tots aquests camps. Ha deixat una empremta en tots els que el coneixíem, i el trobarem a faltar. Sense cap dubte ha estat - continuarà sent- un dels sociòlegs espanyols amb més rellevància internacional en el camp de les ciències socials des de la dècada dels 90.

Parlar de Luis Moreno qui, per cert, el 2022 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Recerca Pascual Madoz en Dret i Ciències Econòmiques i Socials, com a colofó a la seva àmplia i reeixida trajectòria professional, no és fàcil. El vaig conèixer ja fa uns anys. Va ser un dels primers col·laboradors - articulistes- de Catalunyapress . Mai no va fallar amb les seves aportacions setmanals durant més de 12 anys. És més, quan ell considerava que hi havia un tema d'actualitat, feia la reflexió corresponent i l'enviava. Sempre amb unes línies en què deia: envio aquest article perquè el publiquis, Carmen, si ho consideres interessant. Li responia que no era interessant sinó molt interessant. Així ho havien manifestat molts dels seus lectors assidus que esperaven cada setmana poder llegir les reflexions de Lluís.

Un dia em va trucar per comentar-me que havia decidit publicar un llibre de recopilació d?una bona part dels articles que havia publicat en aquest diari. El vaig animar que ho fes. Era una manera de tenir juntes totes les seves interessants opinions que no deixaven ningú indiferent. Ho vaig fer i fins i tot va arribar a fer una altra edició. No parava mai, ni tan sols quan estava malalt. Recordo un dia que em va trucar per dir-me que en un edifici davant del seu s'havia produït un incendi, que em donava les dades i enviava diverses fotografies perquè les publiqués. Seguia tenint la vena de periodista, la curiositat i l'olfacte per veure què era notícia. Li vaig donar les gràcies i ho vam publicar.

Durant uns mesos, els articles arribaven de manera irregular. Li vaig preguntar si passava alguna cosa i em va confirmar que la seva salut no era bona, però volia continuar col·laborant, li agradava, gaudia amb allò que escrivia. Per no molestar, li enviava correus que responia per dir-me que anava millorant, que tenia projectes i que volia continuar col·laborant amb nosaltres, on l'havíem acollit molt bé, se sentia còmode. Més d'una vegada, quan se'l publicava a Galiciapress , que igual que Catalunyapress - català i espanyol- compta amb dues edicions, ens deia que li publiquéssim també en gallec. Sempre ho vam fer i estava encantat. Ho enviava als seus amics brasilers, segons ens deia.

Un dia em va comentar que col·laborava amb altres mitjans, però que no deixaria mai d'escriure amb nosaltres, on se sentia com a casa pel tracte rebut, perquè feia molt de temps que escrivia i perquè volia, li feia molta il·lusió. A nosaltres també ens agradava comptar-hi.

Ja ha passat un any des que molt a pesar teu ens vas deixar, però sempre estaràs present en què ha estat la teva casa professional, Et seguirem trobant a faltar. Segur que allà on siguis no deixaràs de fer projectes. Avui no hem volgut parlar de política, ni de guerres, sinó de l'amic Lluís que si visqués estaria molt preocupat pel que està passant.

Per recordar-vos volem publicar l'últim article que ens vau fer arribar abans d'aquest viatge sense retorn.