Eugenio Trías en el record

Miquel Escudero

Eugenio trias 2


Sobre Eugenio Trías és un llibre d'homenatge al filòsof barceloní mort fa ara cinc anys. S'ofereix gratuït amb la compra de la seva obra La funesta manía de pensar (Galaxia Gutenberg), acabada de publicar. En el primer volum, quaranta amics i coneguts seus l'evoquen a més del seu fill David. Jo vull aturar-me aquí en l'escrit de Francesc de Carreras, 'Nen bo, nen dolent: etapes d'una amistat'. Tots dos van coincidir en els Jesuïtes de Sarrià, en unes edats en què el temps transcorria amb gran lentitud. El jurista rememora que en la capella del col·legi: "Des del meu banc veia passar cada dia una llarga fila de nois mirant al terra, ulls gairebé tancats, braços caiguts i un natural gest de recolliment per pensar que estaven deglutint el cos de Crist. Un d'ells era Eugenio", qui anava un curs per davant de Francesc. Però no es van fer pròpiament amics fins anys després, a Alemanya.


'De la filosofía y su sombra', el primer llibre d'Eugenio Trías, Francesc de Carreras diu que en ell va aprendre molt, "sobretot a pensar, a distingir, aquesta tasca tan important per començar a raonar". Van coincidir temps després en les seves anàlisis de les guerres iraquianes. Però el que més els uniria posteriorment seria la seva "discrepància radical amb l'orientació cada vegada més inquietant del nacionalisme català". Tots dos van signar el manifest del Fòrum Babel, declarant-se 'no nacionalistes', una cosa vista com impossible per l'establishment català : "o s'és nacionalista català o s'és nacionalista espanyol, no hi ha l'opció de ser no nacionalista", fet que és una ximpleria i una maldat.


L'actitud d'Eugenio Trías donava molta confiança als seus companys. "A més de posseir una poderosa intel·ligència, Eugenio va ser un treballador infatigable, amb una gran independència de criteri, amb un profund sentit de la seva responsabilitat com a intel·lectual públic". Luis Carroggio, un altre amic col·legial, ha explicat que era molt senzill i respectuós i no feia sentir la superioritat dels seus coneixements en la matèria tractada en conversa amical. Francesc conclou dient que Eugenio Trías sempre estava disposat a ajudar als que podien necesitarle i "sempre va creure que havia de dir en veu alta, perquè s'assabentés qui havia assabentar-se, el que ell considerava veritable". I aquesta valia més de no tenir preu aclareix el futur.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH