Tàctica del salami llescat

Óscar Hernández Bernalette
Diplomàtic

Veneçuela maig


La càtedra 'Lliure, democràcia i eleccions' de la UCV, que dirigeix Eglee González Lobato, va preparar un quadre analític sobre l'Acord CNE-Falcón, Propostes de l'Acord dels Cancellers a la RD, Proposta d'acord RD pel Govern i la Proposta de acord per l'oposició.


Aquesta compara diversos temes, els cronogrames, observació internacional, equitat en l'accés als mitjans, centres de votació, auditoria i membres de taules, control de punts de suport, obertura del registre exterior i reconeixement dels resultats.


Sens dubte, és un esforç acadèmic important, una eina útil que, entre altres, genera una gran angoixa en comprovar efectivament que el que haurien de ser drets i obligacions de l'ens electoral, no del govern, han estat tallats en el temps perquè precisament a qui representen avui a la majoria d'electors del país, se sotmetin a negociar les condicions que ja la constitució i les lleis ens brinda.


El govern necessita competir deslleialment. Com bé afirma la professora Lobato, "cal diferenciar entre participació per competir o per guanyar". Lamentablement, l'equivalent a una instància per a la defensa i promoció de la competència electoral que seria el CNE ja sabem en què va.



La teoria de la llesca és la que ha aplicat el govern, com autocràcia per fi, per minimitzar l'oposició amb l'única finalitat de reduir-la, fer-la a la seva mida, no desaparèixer-, perquè amb la realitat d'aquests temps globals la mutació de les dictadures necessiten mantenir certes formes.


És aquesta irracionalitat política nova a Veneçuela? No. Precisament, Jesús Sanoja Hernandez en la seva obra "entre cops i revolucions" compta com la Junta militar el 1950 va actuar amb la tàctica del salami llescat, la tesi que aplico Mátyás Rákosi en l'Hongria comunista, que va consistir en anar eliminat, amb la força de l'estat, pas a pas a l'oposició.


L'eliminació sectorial i en el temps, aquesta és la tàctica. Si comparem l'estratègia de la JM i l'actual, és gairebé calcada; eliminació de partits, líders, minimització de l'església i depuració de les Forces Armades. Una sola variant, no hi ha guerra freda, si hi ha una gelosa comunitat internacional i la força de les xarxes socials que tot ho veuen i tot ho diuen.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH