¿Es pot viure sense pensar?

Manuel Cruz, catedràtic de Filosofia de la UB i, actualment, portaveu del Grup Socialista a la Comissió d'Educació del Congrés dels Diputats, ha escrit Pensar en veu alta (Herder), un llibre de converses amb el professor Luis Alfonso Iglesias. Per Cruz no cal distingir entre temes filosòfics i temes que no ho siguin, sinó que el que importa és el tractament filosòfic de qualsevol assumpte.

Té això importància? Per descomptat, filosofar és saber entrar en dubtes, saber saltar-se a la torera els tòpics i llocs comuns que ens inunden. Es desprèn d'això, per tant, el principi de no tenir objeccions a incomodar als poderosos i en no estar a la mateixa longitud d'ona que l'opinió pública majoritària. El professor Creu afirma que el filòsof és algú que no pot viure sense pensar, però que sap que necessita viure per alimentar el seu pensament.

Els filòsofs o, millor, els aprenents de filòsofs no estan per donar veus per aquí i formular auguris i tesis altisonants, sinó per recuperar il·lusions i la passió per l'esdevenidor. "Quan tots els altres abandonen, quan renuncien a entendre, és quan el filòsof comença a treballar". Cal valorar el veritable diàleg, el qual no existeix sense un absolut respecte per la realitat personal de l'altre. Deixem-nos de trampes i de paperots. Quan un sent a certs individus reclamar diàleg, sent la veu d'uns autòmats i d'una gent que no és de fiar, ja que parlen per aparentar. Quan és franc i veraç, el diàleg esdevé un instrument de coneixement privilegiat (en frase d'Emilio Lledó). Conversar és llavors reunir-se a fer una volta, escoltar amb radical respecte i buidar-se de fullaraca ideològica, que sempre és sobrant i inoportuna.

Aplicacions pràctiques: una pregunta i una afirmació. "Com va a entendre correctament i actuar de manera adequada en una societat un ciutadà que utilitza amb una absoluta lleugeresa i una falta de rigor total termes com 'feixista', 'opressió', 'dictadura' i similars?". Fer una brometa enginyosa respecte al franquisme no és - diu Creu - ser crític, ni tenir remou les consciències, més aviat el contrari, acariciar-nos-les els uns als altres per convèncer-nos que estem en el costat bo de la història, "i que, a més, constatem que som molts en aquest costat". Està molt clar.