Conrad i el refugi en la lectura

El gran escriptor Joseph Conrad (1857-1924) era polonès i es deia Józef Teodor Konrad Korzeniowski. Amb vint anys d'edat i amb prou feines sabent anglès, va arribar al Regne Unit. Temps després obtindria la nacionalitat britànica i arribaria a ser capità de marina mercant. Amb uns trenta anys va començar a publicar llibres, especialment d'assumptes marins. Afermat en el seu quefer literari, va deixar de sortir a la mar i va seguir una vida sedentària. Dic tot això per emmarcar algunes de les seves opinions sobre la lectura i sobre el reconeixement artístic.

En efecte, Conrad va afirmar que no podia imaginar-se què hauria estat d'ell de no haver estat un nen donat a la lectura. El tresor reservat als llibres que el va portar a l'aventura i, després, de retorn a la literatura; escrita ara per ell.

Explicava que en concloure els seus deures a casa, "a part de romandre assegut i atent a l'horrible quietud, al silenci de l'habitació del malalt, que es filtrava per la porta tancada i embolicava amb la seva fredor meu cor aterrit", no tenia millor alternativa que refugiar-se en la lectura.

Fins i tot arriba a exclamar: "suposo que d'una manera més aviat fútil i pueril m'hagués tornat boig". Aquella afició la tenia a mà, ja que "hi havia molts llibres a la casa, hi havia llibres en les consoles, a les taules, fins i tot a terra, ja que no havíem tingut temps de acomodar-nos. I llegia. Què no hauria llegit llavors!". No obstant això, Conrad mai va ser el que es diu un lector diligent de la premsa.

Ell entenia que el primer deure d'un ésser humà era ser 'treballador', i si no mancava de valor. Va aconseguir en vida ser un escriptor cèlebre i valorat, ara bé: ¿què opinava sobre el prestigi social? Conrad va escriure que el bon artista no ha d'esperar cap reconeixement per la seva feina i el seu esforç, això és: no ha necessitar ser enaltit ni admirat per conèixer ell la seva pròpia vàlua. L'assumpte és que aquestes qualitats difícilment es podran valorar com mereixen, però és que a més el seu possible geni, subratllava, no pot significar res per als analfabets, ja que aquests van instal·lats només en ruqueries i llocs comuns. Certament hi ha termes mitjans. Però succeeix que la majoria dels que no són analfabets poden tenir altres gustos, sempre discutibles, o, potser emmalaltir de falta de generositat, perspicàcia o sensibilitat amb els altres, cosa molt habitual.