Elogi i defensa del bar del poble

Manuel I. Cabezas González

Bar gonu00e7alves almagarinos

"El Parlamento" (a l'estiu), annex del Bar Gonçalves (Almagarinos, Bierzo Alt, Lleó)


Havia pensat titular aquest text "Elogi i defensa dels bars dels pobles". Però, després vaig pensar que un títol en singular, "Elogi i defensa del bar del poble", reflectia millor la problemàtica que volia abordar. Per fer-ho, no vaig a escriure d'oïdes ni "de llegides" o per boca d'oca sinó a partir de les meves vivències en diferents pobles del Bierzo Alt (entre ells, Almagarinos que, per la seva posició, pot ser considerat el guaita de la vall del riu Tremor), on em perdo periòdicament, com ho feien els Reis de Lleó a la lluna que, per cert, està a un tir de pedra del Bierzo Alt.


Si fem una ullada a la història de l'ésser humà, podem constatar que l'home, com molts dels nostres germans els animals, com hauria dit Sant Francesc d'Assís, ha estat sempre un ésser migrant i social. En efecte, al principi, l'ésser humà va ser recol·lector i caçador i, per això, era un ésser nòmada, a la recerca del suport vital. A més era, és i serà un ésser social: no podria viure sol o viuria miserablement o amb moltes dificultats, ja que estaria exposat a tota mena de perills i privacions. Ara bé, amb el pas del temps, l'ésser humà es va convertir en sedentari (en agricultor i ramader) millorant substancialment les seves condicions i les seves expectatives de vida. Així van néixer els castros, els llogarets, els pobles, les ciutats, les urbs, etc.


No obstant això, les condicions de vida i el benestar dels éssers humans sedentaris no han estat ni són els mateixos en totes les latituds ni en totes les aglomeracions humanes. Per això, els éssers humans han seguit migrant (cf. les riuades d'éssers que, des de fa anys, exposen les seves vides per arribar a Europa), buscant millors condicions de vida per a ells i per als seus. Si ens centrem a Espanya, podem constatar que, a la primera meitat del segle XX, milers d'espanyols van emigrar cap a l'Amèrica hispana. I, a partir dels 50, es va produir una emigració exterior (cap als països del nord d'Europa) i interior (cap a Madrid i les grans ciutats costaneres).


Tant l'emigració exterior com interior han degradat i agreujat la situació demogràfica d'àmplies zones d'Espanya, aguditzada, des de l'inici de la Transició (1975), amb els plans de reconversió i les successives crisis econòmiques. Aquest és el cas, per donar només un exemple paradigmàtic i il·lustratiu, de la comarca del Bierzo (Lleó). A El Bierzo, a l'emigració cap a Amèrica, cap a Europa i cap a altres regions d'Espanya, cal afegir l'assetjament i enderrocament, per imperatiu del canvi climàtic, de la principal activitat econòmica: l'extracció de carbó. Això ha fet que els pobles Bierzo s'hagin anat despoblant i llanguint, davant la falta d'alternatives econòmiques a la mineria, alhora que van morint les persones d'edat provecta o van emigrant els últims joves que van quedant.


Als pobles com Almagarinos, delmats demogràficament (només hi ha defuncions i cap naixement), la despoblació ha conduït ja a la pèrdua de l'escola, davant l'absència de parelles joves; a la pèrdua progressiva dels serveis religiosos, excepte per als sepelis i festes patronals; i, si no es posa remei, a la pèrdua d'aquesta església laica que és "el bar del poble", que juga un paper fonamental i estel·lar en la vida social del mateix.


Almagarinos, poble miner del Bierzo Alto, és un exemple paradigmàtic de poble amb un sol bar, el "Bar Gonçalves", regentat per la diligent Deolinda. Aquest bar, per les funcions que compleix, és una cosa molt més important que l'anglosaxó "meeting point". En efecte, el "Bar Gonçalves", i la pèrgola annexa batejada molt encertadament amb el nom de "El Parlamento", no és un bar a l'ús i, per tant, la seva funció fonamental no és donar de beure a l'assedegat i de menjar al famolenc, encara que també. És, sobretot, un lloc de trobada, de confraternització, de diàleg, de parlament, de Filandón, ...; és l'antídot eficaç contra la marginació, l'aïllament i la solitud. Ara bé, exerceix també moltes altres funcions.


En efecte, el "Bar Gonçalves" és, al mateix temps, botiga de queviures, on els parroquians amb mobilitat limitada, en no disposar d'un mitjà de transport, poden mercadejar productes de primera necessitat. A més, és entitat bancària o caixer volant, on periòdicament un empleat bancari proporciona liquiditat als cada vegada menys nombrosos veïns. D'altra banda, és també farmàcia, on els veïns amb malalties cròniques poden recollir els medicaments, portats diligentment pel farmacèutic de la farmàcia de la zona.


És consergeria, on molts dels veïns que viuen en altres zones d'Espanya dipositen les claus de les cases en acabar la seva estada al poble. I, sense ànim de ser exhaustiu, és agència informativa local, lloc de conjunció de solituds, oficina de correus, etc. I, properament, es transmutarà en un "bar-biblioteca", on poder saciar al mateix temps la set del cos i la set de l'ànima, materialitzant aquest aforisme clàssic que resa així: "Mens sana in corpore sano". I tot això és possible i real gràcies a la meritòria i infatigable tasca d'animadora social de l'diligent i sempre generosa Deolinda.


Tenint en compte les funcions exercides pel "bar del poble" de Almagarinos i d'altres poblacions del desert demogràfic espanyol, em dirigeixo a les autoritats municipals, autonòmiques i nacionals perquè protegeixin a aquesta "rara avis", que està en vies d'extinció : el "bar del poble". El paper tan important jugat per aquesta institució social ho exigeix. Només així podrà seguir existint i prestant els importants serveis que està proporcionant avui. Per a això i com les obres són amors i no bones raons, les administracions públiques no només haurien de exonerar l' "bar del poble" de tota mena d'impostos, sinó que a més haurien de subvencionar-.


La villa gala defensada pels invencibles Astèrix i Obèlix, després de beure la poció màgica preparada pel druida Panoràmix, sempre va resistir i va vèncer a l'invasor romà. De la mateixa manera, perquè aquest últim reducte de vida social que és el "bar del poble" resisteixi a la degradació demogràfica, ha de ser protegit, mimat i finançat amb una poció crematística pels druides de les administracions públiques. Només així el "bar del poble" no serà vençut i engolit pel silenci, la solitud, l'aïllament, l'individualisme, ..., que conduiran irremeiablement a la mort definitiva del poble. I només així es podrà posar en pràctica aquell consell d'Alfons X el Savi, que diu: "[...] Beveu vells vins, Llegiu vells llibres, Tingueu vells amics", que podria ser el lema del futur "bar-biblioteca Gonçalves".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH