El gegantí frau dels lloguers, al qual ningú fica mà

El meu fill s'ha anat a Madrid, a estudiar un màster, per a alegria de la família, i ruïna econòmica dels seus pares ...

Un màster de veritat, no d'aquests que "regalen" als polítics, per aparentar que tenen estudis, i que són on són per la seva gran formació, i no per haver xuclat culs dels cacics dels seus respectius partits polítics.

Havia sentit parlar de l'alt cost dels allotjaments a Madrid, Vila i Cort, però ara ho estic patint en les meves pròpies carns.

Es lloguen pisos per habitacions, a uns preus escandalosos, de manera que una simple habitació a Madrid, en una zona normal, pot costar-te el mateix -o més- que llogar un pis sencer a Saragossa.

Tot sota contracte, no fos cas que l'inquilí es vagi sense pagar, però això sí, els diners en efectiu, per no deixar rastre. En altres paraules, tot és diner negre.

A un pis ben situat, de cinc habitacions, per exemple, se li poden treure perfectament de dos mil cinc a tres euros al mes, llogant les habitacions ...

I sense pagar res a Hisenda, ni declarar aquests ingressos en la renda, només faltaria, que aquí tots som honrats, i jo el primer.

Quina solució té aquesta situació?

No sent cap expert en la matèria, se m'ocorren algunes:

- Obligar a registrar tots els arrendaments davant Hisenda, per exemple, penalitzant al propietari que no registri el contracte, o els subarrendaments, amb el "dret" dels inquilins a seguir al pis fins a la fi dels seus dies.

- Tornar a posar en marxa les "cambres de la propietat urbana", on es controlaven els arrendaments, ja les dades del podia accedir Hisenda, al tractar-se d'un organisme oficial.

(Crec recordar que va ser en l'època de Felipe González -'corríjanme', si m'equivoco, quan es van suprimir, ja que van començar a queixar-se de les constants pujades dels impostos sobre els habitatges, i clar un partit totalitari això no podia permetre-ho ...).

- Concedir deduccions fiscals per les quantitats pagades per arrendaments i subarriendosen les declaracions de la renda, identificant degudament al perceptor d'aquestes quantitats, perquè Hisenda li llegeixi la cartilla, si escau.

En definitiva, voler és poder.

Ara bé, ¿vostès creuen que els nostres diputats i senadors, molts d'ells propietaris de diversos habitatges de lloguer, mentre cobren 2.850 euros mensuals per a hotel, sense necessitat de justificar aquesta despesa ni de declarar aquest ingrés, tenen realment algun interès per ficar mà a aquest gegantí frau fiscal, possiblement el més gran de l'Espanya actual, o almenys, un dels més importants?

Ho dubto molt, la veritat.