El valor d'uns hispans-francesos

Miquel Escudero

Ricardo Garcu00eda Cu00e1rcel


En Exilio, memoria personal y memoria histórica, llibre que acabem d'esmentar, l'historiador Ricardo García Cárcel presenta un assaig esplèndid i aclaridor. El titula El hispanismo francés y las relaciones hispano-francesas. El lingüista francès Alfred Morel-Fatio va ser qui el 1879 va emprar per primera vegada el terme 'hispanista', aplicat a qui estudia científicament la cultura espanyola, per distingir-lo de l'Hispaniola' (simpatitzant de l'espanyol). Especialment, es dóna visibilitat als hispanistes liberals que entenien el seu ofici amb la finalitat d'"alliberar Espanya dels seus vells monstres, entre els quals estaven els seus pròpies incapacitats per estudiar la seva història", en les quals seguim entestats dia rere dia, de forma abotargada.


Amb l'ocàs de l'hegemonia espanyola a Europa, va decaure la passió per Espanya, tant positiva com negativa, i va deixar pas lliure a l'interès científic. Per a molts espanyols Europa era França. I aquesta no només va influir sobre el pensament progressista espanyol, sinó també en el reaccionari.


La minoria il·lustrada espanyola estava al corrent de les últimes publicacions de França, Itàlia o Anglaterra; García Cárcel apunta que si bé l'Enciclopèdia francesa va ser prohibida el 1759, es va permetre la segona: La Enciclopédie méthodique.


L'adjectiu afrancesat va començar a aplicar-se a mitjans del XVIII als que imitaven les modes franceses amb afectació. I hi va haver més afrancesats a Andalusia que a Catalunya i al País Basc. El professor García Cárcel assenyala que va ser el mateix nacionalisme espanyol resistent a Napoleó qui va assentar a França el mite de l'Espanya indomable que es nega al progrés en nom dels valors catòlics tradicionals. Superant la imatge d'Espanya més enllà dels Pirineus com a país endarrerit i 'africà', Victor Hugo -que era fill d'un general de Bonaparte- va ser el romàntic que més simpatia va mostrar per Espanya; en 1822, el seu germà Abel va editar en francès el Romancero espanyol.


García Cárcel distingeix diverses generacions d'hispanistes, i conclou valorant els últims exiliats, que van impregnar amb la seva ideologia la impressió que els francesos guardaven d'Espanya. S'han ocupat poc de la història més recent d'Espanya, però han ajudat a enterrar el mite de l'anomalia espanyola i, sobretot, han propiciat una historiografia desacomplexada i madura que ens obre el futur.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH