El president Torra s'està cremant en el seu propi foc

Ja ho deia fa temps, el president de la Generalitat per delegació, Quim Torra, que la tardor anava a ser calenta. Bé és cert que ho està sent, però no pel que amenaçava ell al govern central, sinó perquè els professionals de la sanitat, l'educació, els funcionaris, els bombers han esgotat la paciència de la qual havien fet gala fins ara. Hi eren tots ells esperant el miracle de la multiplicació dels pressupostos que els havien promès que arribaria amb la "independència" que tant han publicitat. I no arriba. Mentre el govern s'afanyava a aquest objectiu com a prioritari, l'acció de govern quedava reduïda a cendres. El temps ha anat transcorrent, les coses que realment afecten les persones han quedat relegades, com si això no fos competència del govern. Els professionals han seguit treballant, amb menys recursos, més esforç i amb la esperanzaba que el govern anava a complir les múltiples promeses que havien escoltat, després d'uns llargs anys de retallades.

Però Ítaca segueix estant molt lluny, és una entelèquia dels qui van prometre guiar-los a la terra promesa. La realitat està sent ben diferent, ha tret la bena a milers i milers de persones que s'han sentit enganyades pels seus profetes.

La mentida és companya de viatge de les persones, forma part del seu ADN, la diferència és l'impacte que té quan els polítics menteixen. Els efectes són molt diferents i perillosos. Amb aquest panorama gens afalagador, sectors que formen part dels pilars de la societat: sanitat i educació -estudiants universitaris i professors- han anat a la vaga per denunciar la situació angoixant, els sanitaris per denunciar la situació precària, els universitaris perquè baixin els preus de les matrícules. També s'han sumat els funcionaris i els bombers. Un panorama que ha tornat a les persones als carrers per denunciar els problemes reals d'aquesta Catalunya, els que toquen més directament als ciutadans, no als interessos polítics.

Les prioritats dels governants partidistes no solen coincidir amb les de la ciutadania. Hi ha molts exemples d'això, però per proximitat en el temps, tenim les declaracions del portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, en què va afirmar que no és essencial si els pacients esperar 82 o 85 dies per operar-se, l'essencial és la independència , les llistes d'espera són una distracció. Quan les persones no són el més important en l'agenda dels governants, aquests tenen un greu problema. Governar vol dir prioritzar. Si aquesta premissa no es compleix la bretxa entre les persones i els seus polítics es fa cada vegada s més gran.

La tardor calenta que pronosticava el president Torra se li ha tornat en contra. Ara li toca apagar el foc que ell mateix ha produït on no estava previst.

Deia Abraham Lincoln que "és possible enganyar a uns pocs tot el temps. És possible enganyar a tots un temps. Però no és possible enganyar a tots tot el temps". Doncs quan es fa de piròman, sol passar que el foc, pel vent, danyi a qui l'ha produït.