Cadalso i els erudits a la violeta

José Cadalso va ser un militar d'alta graduació que va néixer a Cadis el 1741 i va morir al costat del penyal de Gibraltar el 1782. El porto aquí com a escriptor satíric que buscava moure i commoure els cors. El 1789, de manera pòstuma, un diari va anar publicant per entregues les seves 'Cartas marruecas', que després serien traduïdes al francès i l'anglès. Es tracta de la seva obra més famosa, orientada a promoure una Espanya millor, més culta i més intel·ligent. Per a això, cal anar a allò substancial, allunyant-se de les aparences i de l''epidèmia de la imitació', per la qual "els homes se subjecten a pensar per l'enteniment d'altres, i no cada un pel seu". L'objectiu és ser 'homes de bé', i entre ser-ho i no ser-ho no hi ha terme mitjà. I es recomana "viure content; escampar alegria entre els teus amics; participar els seus problemes, per alleujar el pes d'elles".

El 1772, Cadalso havia publicat amb gran èxit de públic 'Eruditos a la violeta', un curs jovial i jocós. Com a il·lustrat, partia que era impossible canviar completament la societat i no creia que la ciència ho anés a solucionar tot. Però els violetes o falsos erudits fracassen quan han de lluitar amb persones serioses.

Aquests falsos erudits són homes vans i loquaços amb 'exterior de savi'; sabent poc, aparenten molta ciència.

Això ha passat en totes les eres i en tots els llocs del món: abans no es podia ser savi "sense amagar-se de les gents, ser molt tabac, tenir mal geni, parlar poc i sempre amb veus facultatives, fins i tot en les matèries més familiars", ara es creu que només cal "entendre el francès mitjanament, freqüentar les diversions públiques, murmurar de l'antiguitat i afectar lleugeresa en les matèries més profundes". I és que "els segles són com els homes: passen fàcilment d'un extrem a un altre. Poques vegades es fixen en el virtuós mig".

Laura aixeca la mà i diu que també aquí i ara hi ha professors, no només polítics, que es donen molta importància i saben molt poc de valor real. Jo callo un moment i finalitzo amb un paràgraf molt actual de Cadalso que crida a la mesura: "Coneixeràs el perill que hi ha en parlar d'un país estranger sense haver-lo vist, tot i que es posseeixi un gran talent, un sòlid judici, una profunda erudició i un caràcter respectable en les repúbliques política i literària".