dilluns, 25 de març de 2019

Tanizaki i el tallador de canyes

Miquel Escudero

El prestigiós escriptor japonès Junichiro Tanizaki (1886-1965) és autor d''Elogi de l'ombra' i 'La clau', llibre aquest que encara no he llegit. Parlem avui d''El tallador de canyes', una metàfora de persona desgraciada. Aquest relat es desenvolupa en una nit de lluna plena, entre les canyes de la riba d'un riu. Es pot parlar de l'art de regirar alguns records, el gaudi de la brisa del riu embolicat en llum blava, que "semblava encara més ample que en l'ocàs". El dolç afecte que rep un viatger contemplatiu davant muntanyes i rius vulgars, ni majestuosos ni incomparables. Paisatges i vivències que poden calar per sempre:"cada vegada que passo per aquí se m'escapa un llarg sospir per allò que veig".


Davant aquesta nostàlgia de moments bells, el narrador introdueix el factor de l'edat. Per a un jove, diu, "l'afecció al passat no és més que una quimera que no té res a veure amb el present". Opineu igual, estimats amics? Jo no sé què dir-vos. En canvi, prosseguia el protagonista de Tanizaki, "per a una persona d'edat no hi ha una altra manera de suportar el present". No sé si és tan així, jo sóc efectivament una persona d'edat però més aviat diria que és el record de l'amor viscut i sentit el que ens ajuda a suportar el dolor i la tragèdia. El present sempre permet refer.


El narrador explica que, tenint menys de deu anys, el seu pare li parlava com a un adult, com a un amic de la seva edat: "Jo llavors no ho vaig entendre, és clar, però vaig guardar les seves paraules, i en madurar vaig anar a poc a poc albirant el sentit". I és que "la serietat del meu pare m'induïa a escoltar-lo amb tanta atenció que arribava a compartir el seu estat d'ànim i a sentir que vagament l'entenia". Recordeu vosaltres a algun més gran que us hagi parlat alguna vegada d'una forma semblant? Si així fos, és clar, seria inoblidable. I encara que el record d'aquella persona quedés distorsionat i tergiversat per la paraula d'altres grans, crec que sempre quedaria un fil de seda en el més recòndit del nostre ésser, que ens podria conduir de nou a la plenitud d'aquells moments.


La història que aquí manifesta decor, sacrifici i afecte, gira al voltant d'una dona a qui el seu pare, encara solter, "portava temps esperant, dibuixant la seva imatge en el cor".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH