Ernest Maragall i 10.000 llibres guillotinats

Miquel Escudero

Amb respecte pels febles i conscient de la importància del que no es veu o no es diu, la catedràtica en Història Mercedes Vilanova es va especialitzar en els mètodes de les fonts orals. Va compondre en dos volums un atles electoral de la II República a Catalunya, i va entrevistar, un a un, analfabets que mai abans havien acceptat declarar. Va arribar a la conclusió que el boicot a les urnes per part de la militància anarcosindicalista no va ser uniforme ni regular, com sempre es dóna per fet: "La utilització conjunta d'estadístiques i fonts orals em va permetre destruir un miratge hipnotitzador que ha actuat a les ments dels historiadors fins avui ".


Pròxima a Pasqual Maragall i íntima amiga de Basi Mira, la seva mare, Mercedes Vilanova va escriure fa deu anys amb Esther Tusquets 'Pasqual Maragall, el hombre y el político'. Aquest llibre, ja imprès, només va poder sortir en avenir-se les autores, sota diverses amenaces, al que voldrien els censors. Aquesta cacicada va passar a Barcelona, on 'ningú' es va voler donar per assabentat. Era l'any 2008. Els 'amos' no només van retallar paràgrafs, sinó que van afegir-ne nous. Amb el sargit, el text va perdre l'equivalent a vint pàgines. Es van destruir els deu mil exemplars d'aquesta primera edició fallida. Una infàmia 'coral'.


Per què van transigir les autores amb aquesta vilesa? És probable que mai se sàpiga, tampoc han de ser iguals els motius d'una i altra. Les raons que Mercedes Vilanova dóna a 'La paraula i el poder' (2016), no em resulten satisfactòries. Suggereixen, però res més. A les pàgines 200 i 201 d'aquest llibre es poden llegir uns paràgrafs en la versió inicial i en la dels censors. És una vergonya sorprenent i, el que és pitjor, consentida. "No tots els dies es guillotinen deu mil exemplars perquè les pressions d'uns familiars (ja siguin Diana Garrigosa o Ernest Maragall) facin por a un grup editorial", diu Mercedes Vilanova.


Qui va ser nefast conseller d'Educació amb el tripartit, Ernest Maragall, és assenyalat com la persona que va decidir i va ordenar la destrucció dels deu mil exemplars punt per a la venda.


Hi ha aquí una opacitat inacceptable, es parla de por: del grup editorial i de les pròpies autores. Tot és tèrbol i cal fer-ho constar.


Estaria bé repetir-ho, Tete, o depèn de qui ho faci?


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH