divendres, 24 de maig de 2019

Tolle, lege, Agustí!

Miquel Escudero

Imagineu a un berber del segle IV, nascut en el que ara són terres algerianes i de mare cristiana. Va fer una extensa obra filosòfica, va tenir un fill amb una dona amb la qual va conviure catorze anys, es va convertir al cristianisme amb trenta-dos anys. La seva mare es deia Mònica, i ell Agustí. Us vull donar a conèixer les seves 'Confessions', un llibre ple d'intimitat i que va marcar una línia d'interioritat i introspecció dins de l'àmbit cristià. Deia: "amb tota certesa no hi ha cultura literària més entranyable que la nostra pròpia consciència, en on està escrit que no es faci a un altre el que nosaltres no voldríem patir". Amb un inusitat 'anar per feina', es preguntava: "Per què explico jo aquestes coses? No a Vós les conte, Déu meu, sinó que davant la vostra presència les conte a la Humanitat, a aquella petita porció del llinatge humà que potser deixi caure els seus ulls en aquestes ruines lletres meves".


Sant agustu00edn imatge


I prosseguia: "Què tinc jo a veure amb els homes, i quin és l'interès meu perquè sentin meus confessions com si fossin ells els que han de curar totes les meves malalties?".


Li resultava curiós l'afany de la condició humana per conèixer la vida dels altres, tenint desídia per esmenar la pròpia. "Per què volen sentir de mi el que sóc, si no volen sentir de Vós qui són?". "Per a mi és bo estar unit amb Déu, ja que si no roman a Ell, en mi tampoc podré". "Ens vau fer per Vós, i el nostre cor està inquiet fins que no trobi descans en Vós".


Però, al capdavall: "Senyor, jo us confesso tot això en aquest meu llibre. Llegiu-lo qui volgués, interpreteu com volgués".


Tolle, lege (Té, llegeix) és una expressió que va sentir en un moment de sotsobre, en vespra de la seva conversió. Va sentir que l'hi deien a un nen veí. Ell, llavors, va agafar la Bíblia i es va trobar un text de sant Pau invocant el Crist en la puresa. I després "al qual estigués flac en la fe, rebeu-lo". "Molts homes, deia Agustí, vaig tractar que volien enganyar, mes cap que volgués ser enganyat".


D'on ve que la veritat engendri odi? De tal manera la veritat és estimada, que els que estimen altra cosa volen que això sigui la veritat; i així com no voldrien ser enganyats, no volen ser convençuts de la seva engany. Agustí exclamarà "Ai de mi, que no sé ni tan sols allò que sé!". Entendre això a Vós s'ha de demanar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH