dimecres, 18 de setembre de 2019

El primogènit de Ferran el Catòlic

Miquel Escudero

La història és una gegantesca caixa de sorpreses, tantes són les coses que ignorem o confonem o malinterpretem, i sovint donem per cert el que mai va ser tal. Per exemple, els Reis Catòlics no van rebre aquest títol com a contraposició als protestants, ja que se'ls va atorgar quan Luter no tenia tretze anys encara. Amb setze anys, Ferran II d'Aragó (el Catòlic) va tenir el seu primer fill amb Aldonza d'Iborra i Alemany (un parell d'anys menys), de la noblesa mitjana lleidatana. Va rebre el nom d'Alonso. Va ser per les dates en què els Reis Catòlics van contreure matrimoni. Fernando va tenir particular cura del seu fill Alonso d'Aragó, qui amb vuit anys d'edat va quedar designat arquebisbe de Saragossa (una administració de no menys de 26 localitats); i amb 15 o 16 anys el va designar Lloctinent general d'Aragó, càrrec en què el seu pare li va anar renovant; gran era l'estima que tenia del seu acompliment. Alonso no ordenaria prevere fins a tenir més de trenta anys d'edat; aquest dia, el 27 de novembre de 1501, va ser l'única vegada que va cantar missa. Mentrestant va tenir quatre fills amb Ana Gurrea; el primer, Joan, li va succeir en la mitra saragossana; la segona, Joana, va morir amb 25 anys, va ser duquessa de Gandia i mare del jesuïta sant Francesc de Borja; Hernando va ser el tercer, un dels millors genets del seu temps i home de profunda espiritualitat, va prendre els hàbits i es va fer cistercenc, i en 1539, quatre anys després d'arribar a abat de Veruela, va ser nomenat arquebisbe de Saragossa (el seu germà Joan havia mort nou anys abans), el seu nebot el rei Felip II el va fer Lloctinent d'Aragó en 1566. La quarta germana, Anna, seria duquessa de Medina Sidonia; tots sota els auspicis i, en certa manera, les ordres del seu poderós avi Ferran. Una distinció mínima entre l'individual i el social, entre allò privat i allò públic.


'Església, família i poder en l'època de Ferran el Catòlic: l'arquebisbe don Alonso d'Aragó', és el títol de l'excel·lent tesi doctoral en Història que Jaume Elipe va llegir l'any passat a la Universitat de Saragossa, sota la direcció del professor Elisi Serrano. Ens permet conèixer millor les dinàmiques polítiques i socials de l'època. I presenta assumptes rellevants per comprendre l'assenyalada figura escassament atesa de don Alonso d'Aragó, "com un complex sumatori de diversos aspectes". Francament recomanable.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH