Desobeir amb fe i valor

Segueixo incorporant comentaris de lectors a aquests escrits sobre 'els oblidats ...'. Una amiga de la resta d'Espanya em postil·la amb un rotund: "I no només a Catalunya !!" a les meves últimes línies: "Ens juguem la nostra realitat. Cal combatre l'odi, la mentida i el fanatisme. Estan institucionalitzats a Catalunya". Què li puc dir? És clar que cal combatre l'odi, la mentida i el fanatisme allà on treguin el cap, ja que amb els nostres actes i omissions vam decidir nostra realitat personal. La meva frase final especificava que a casa nostra avui les institucions públiques s'escampen amb atrocitat aquests àcids corrosius. Impera el sectarisme, s'amenaça de forma escalonada i es menysprea sense embuts o amb indiferència a qui no s'adhereix al clan.

Qui presideix la Generalitat ho fomenta. Com obviar que fa uns dies es va plantar en cotxe oficial a una autopista i va encapçalar la seva ocupació? Exhibeix impunitat quan atropella el dret dels ciutadans a circular lliurement per on correspon; si vostè o jo ho féssim, se'ns cauria el pèl al moment. No hi ha dret!

No m'agrada el terme 'resistència', preferit pels activistes catalans contra el 'procés'. És propi de perdedor assumir el rol de acorralat. És millor desplegar iniciatives positives d'esquena a la acarnissament i mala fe que llança el separatisme, després de gairebé 40 anys d'aparentar moderació amb el 'pujolisme'. A la senda del concret, ens trobem amb mitjans de comunicació que, pels motius que siguin, escalfen els ànims de la gent i enverinen les seves percepcions fins arrasar tot rastre de sentit crític (el bé més preuat perquè hi hagi llibertat mental). La millor resposta del ciutadà del carrer que no combregui amb aquesta línia és buscar la informació en fonts que siguin més fidedignes, professionals i no tendencioses. Cal donar-los l'esquena i ser conseqüents i perseverants en aquesta tasca.

Parlem de la situació universitària. Que a Catalunya tinguem les taxes més altes d'Espanya es deu als separatistes que dominen la Generalitat; els problemes dels ciutadans no els importen, el primer és la seva particular èxtasi. Ells forcen la vaga indefinida per protestar per la condemna dels que van derogar la Constitució i l'Estatut o acorralar als empleats judicials. El més adequat és 'desobeir' amb fe i valor els qui impedeixen anar a classe.