El gran teatre de la política espanyola

"Què és la vida sinó una obra de teatre en la qual cada un fa un acte fins que baixa el teló?". Deia un dels més grans pensadors de l'època renaixentista, Erasme de Rotterdam, que els grans actors no es troben en els teatres, sinó en la vida política, on cadascun dels seus actors interpreta un paper en aquesta obra en la qual res és el que sembla i la mentida vol suplir la veritat, amb l'única finalitat de justificar l'injustificable.

Aquest dimarts concloïa la ronda de contactes del president en funcions Pedro Sánchez per una banda i els negociadors del PSOE de l'altra, amb les diferents forces polítiques per conèixer els suports amb què compte el candidat per ser investit. Uns partits ja han fet públic les seves intencions, altres en canvi estan jugant a l'amagatall, o esperen per escrit que les seves peticions es compleixin.

La postura d'ERC, en contra del que alguns expliciten, està clara. Només queda esperar el dissabte vinent, que és quan se celebra el Congrés dels republicans, on els seus dirigents han de ser prudents amb les veus crítiques amb la possible abstenció. Per això, un cop passada la tempesta, les coses tornaran de nou al món "real".

Tots donen per fet el pacte de PSOE amb ERC; el que queda per conèixer -si és que ho diuen- és el cost que tindrà la tan anhelada abstenció dels republicans. Situació que posen en un compromís als socialistes. La resta de partits i comunitats, incloses les socialistes, estan esperant que les concessions no traspassin la línia vermella que alguns partits estan denunciant.

Aquestes últimes hores, alguns membres d'ERC estan denunciant xantatge del PSOE per fer pública la seva decisió... Als republicans, ficats de ple en aquest Congrés, no els fa gràcia la pressa de Pedro Sánchez per ser investit abans que acabi l'any.

Podem i Comuns segueixen fent d'intermediaris amb algunes persones d'ERC per posar fi ja a aquesta situació d'incertesa. També vol que el tema quedi tancat abans de prendre el raïm.

En les obres de teatre, el guió és molt important, però en moltes ocasions aquest és superat per l'actuació dels actors, sobretot de les primeres espases. Ara, parlant en termes polítics, la funció està a punt d'acabar i com va dir en el seu dia el gran mestre d'actors, Vittorio Gassman: "Un bon actor és un home que ofereix tan real la mentida que tots participen d'ella".

Alguna gent pensa que tot el que està succeint és una interpretació, on res és el que sembla, i el que s'explica no té res a veure amb el que realment està succeint. La política està plena d'actors, de totes les categories. El preocupant és que tant parlar de transparència, a l'hora de la veritat, només es queda en teoria i la realitat és ben diferent. Mals temps també per als periodistes, intermediaris amb la ciutadania. Es donen rodes de premsa sense preguntes i quan deixen fer-les només poden fer-se dues.

"La turbulència dels demagogs fa caure els governs democràtics" deia Aristòtil. Cal no perdre de vista aquesta frase, perquè hi ha coses que no canvien per molts segles que passin.