Petjades sense consciència

Miquel Escudero

Saber el que ens passa és el gran saber. Si més no, importa que intuïm el que ens passa de debò. L'ésser humà es fa i refà d'acord amb les seves circumstàncies; i quan són malignes, cal encertar en combatre-les.


El psiquiatre francès Boris Cyrulnik, màxim expositor de la idea de resiliència, ha publicat un nou llibre: 'Escribí soles de noche' (Gedisa). Escriure també és una oportunitat per transformar el dolor i recompondre. Parlar per teixir vincles, a la recerca d'afecció i evadir-se de l'horror de la realitat. Tot i que, sovint succeeix el contrari: reforcem el dolor amb les representacions de la realitat.


resiliència



Estem reclosos uns dies, fugint del contagi en qualsevol de les dues direccions. És un assumpte obsessiu que ho inunda tot, en forma totalitària. Ara podem apreciar, per força els pengen, la brutal desprotecció que ens ocasionen les retallades sanitàries, la seva malignitat; especialment, a Madrid i Catalunya (sí, 'la voluntat d'un poble').


Viure amb indiferència als perills que ens assetgen és suma inconsciència, però viure atabalat per les possibilitats adverses ens • la a la mania persecutòria i ennuvola la nostra intel·ligència. Quan Cyrulnik va escriure aquest llibre, no hauria sentit parlar del coronavirus que a aquestes hores ens porta a l'excitació d'un estat compulsiu. Però en ell reitera la necessitat de prendre el gust de 'dubtar, debatre i verificar'. És el mateix d'algú sa: acceptar amb solidesa la incertesa, partir d'aquesta zona segura és el millor escenari.


Aquest hàbit és el gran antídot contra els vendavals de frases fetes i prejudicis, absurds i perniciosos, que es prodiguen i ens afecten. És la porta que tanca amb pany i clau el tancament del relat totalitari, el qual mai admet matisos ni discrepàncies.


Hi ha un paràgraf en aquest llibre que em sembla oportú recollir. Diu així: "la memòria sana és evolutiva, apta per alimentar relats canviants, mentre que la memòria traumatitzada està paralitzada, condemnada a la repetició neuròtica, a la reflexió depressiva".


Ahir vaig acabar la seva lectura i avui escric aquestes línies. Entretant: defuig els informatius, llegeixo, parlo amb els meus i, al no poder anar a cinema, veig pel·lícules a casa; avui, dues: 'Hiroshima mon amour', d'Alain Resnais, i 'El procés de Billy Mitchell', d'Otto Preminger.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH