dissabte, 15 de agost de 2020

Voluntat del poble?

Miquel Escudero

Santi Vila, el doctor en Història que va ser alcalde de Figueres entre 2007 i 2012 i conseller de la Generalitat entre 2012 i 2017, va dimitir a l''últim moment' de Puigdemont; probablement per salvar-se de la segura presó o no escapolir-se amb el seu cap. En el seu llibre 'Vèncer i convèncer' (Pòrtic), refereix el seu compromís amb la reconciliació (també entre catalans?). En una allau d'adjectius, es qualifica a si mateix de ràpid, intuïtiu, improvisador, ansiós, amb un caràcter quixotesc i sovint imprudent, ingenu, insolent i temerari. Diu que va sobrevalorar les seves capacitats i que es veu com "l'home que estava cridat a ser un dels nous líders del catalanisme", però va ser "posat a peu dels cavalls". La seva carrera a 'l'espai sobiranista' va quedar enfonsada des dels insults -també en la seva TV3- de vil traïdor i rata immoral.


Santi vila 241.217


Fa Vila autocrítica? Sí. "El que ens ha passat a Catalunya és molt menys original del que imaginàvem", els prejudicis havien "impregnat les nostres anàlisis". Reconeix un 'extravagant' antiespanyolisme i l'existència de "fanàtics en nòmina del Procés". Ell és un nacionalista que parla de Catalunya i "la resta d'Espanya", anota fins i tot que "els espanyols estàvem de nou davant una cruïlla". Aquesta altra frase no té desperdici: "Al menys des de finals de segle XIX, tots els catalans hem après en els nostres llibres d'història que tan de dia com de nit, la culpa és de Madrid". Una tasca d'anys.


Xavier Trias li va dir que s'havia situat en "el camp de l'enemic". Narcisisme i estupidesa del beat convergent. Sorprèn que Santi Vila digui que "gairebé sense saber com, el virus del radicalisme havia anat enverinant la sang i l'entesa de gran part de la ciutadania". Com pot agrair a Jordi Sànchez que no li tingués en compte la seva negació de 'presos polítics': "confirmava la seva noblesa d'esperit, tolerant i gens dogmàtic, fins i tot amb mi"?


Miquel Roca li va suggerir que per al judici preparés una llista d'idees i les expressés amb sinceritat i concisió, amb el seu propi vocabulari. I "si pots i els creus oportú, dóna un cop als teus excompanys, perquè tot i que en molts casos salta a la vista que van ser uns irresponsables, sense una sentència favorable també per a ells no hi haurà pau a Catalunya". Ni una paraula de les voluntats particulars dels ciutadans. El reconeixement sempre negat...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH