El scout Alexandre Pinyol

Ha caigut a les meves mans un quadern amb el títol 'Presons del meu paisatge', recull vivències d'Alexandre Pinyol Llop. De qui es tracta? Al començament de 1939, a menys de tres mesos d'acabar la Guerra Civil, Jaume Miravitlles el va nomenar inspector i Administrador General de les delegacions de la Generalitat a Madrid i València. Pinyol tenia llavors trenta anys d'edat, era Perit Mercantil i havia militat a Estat Català. No va fugir i va esperar que entressin les tropes franquistes a la delegació de Madrid. En la sentència del Consell de Guerra a què va ser sotmès es deia: "No se li coneixen actes de violència, detencions, denúncies ni delictes de sang", però va passar vuit anys a la presó.

En aquests escrits personals relata les vexacions severes que va patir; és descoratjador imaginar-se els miserables i estúpids actes de crueltat contra éssers humans derrotats i enfonsats en penalitats. No entraré en detalls, per a què? Éssers embrutits i envilits. Traumes que són impossibles de digerir, per exemple el de fer veure que et afusellen.

Pinyol era un nacionalista exaltat i dur, a qui no li mereixien generositat els indiferents a la causa de la pàtria catalana. Creia que "la Pàtria és el Cel dels Homes a la Terra" i vivia amb frenesí l'esperit escolta. La impressió que tinc és la de que era un home bo, rígid mentalment i un punt fanàtic, però honrat. Anys després reconeixeria que "la guerra va desencadenar les passions i els baixos instints de moltes persones que no era dolentes i alguns scouts no van quedar exempts del tot". A aquest amic, així ho puc considerar, m'hauria agradat preguntar-li per quina raó creia que estava prohibit tenir el Quixot a la presó on va estar. També es queixava dels nacionalistes que van fugir: "Poden merèixer el respecte i l'adhesió dels que lluitant contra la tramuntana van aguantar el castell sabent com les gastava el vencedor?".

Estremeix que en la seva sentència es digués que estava "educat severament al que catalano-marxista" i que era "cap visible de l'organització maçònica-separatista Boy-Scouts i anava vestit amb uniforme estrany". Com podien ser tan ximples, tan barroers, tan forjadors d'odi, aquells tipus que es van apoderar d'Espanya?