El coronavirus no té ideologia, la salut de les persones tampoc

És evident que estem en una guerra el enemic únic és el coronavirus. Contra aquest és sobre qui han de dirigir tots els esforços per acabar, abans que segueixi acabant amb les vides de milers de persones, com està succeint ara. Tots els esforços, ajudes i col·laboracions són poques. Ningú sobra si el seu treball està encaminat a eliminar la bestiola.

El que passa és que, en aquesta guerra, --que ho és, encara que no ho reconeguin alguns polítics--, la unitat és l'única cosa que no es dóna en aquestes circumstàncies, per desgràcia. La pandèmia de coronavirus no coneix ideologia, banderes, races, ni estatus social; es porta per davant a tots els que pugui, sense importar-li res. La bestiola no té ideologia, la salut de les persones tampoc. És una cosa que els governants, polítics i societat haurien de tenir en compte i deixar-se de ximpleries.

El que exigeixen les persones ara és unitat d'acció de tots els partits polítics, sense excepció. El que no es tradueix en un xec en blanc.

Les crítiques constructives són necessàries, el mateix que el control als governs per part de l'oposició. Ara bé, treure rèdit polític d'aquesta situació de pandèmia no és ètic. Les accions de cada un dels polítics seran avaluades per la ciutadania quan tot hagi acabat i la seva decisió es veurà a les urnes quan toqui fer-ho. "Les accions expressen prioritats", és una reflexió que va fer en el seu dia Gandhi, que reflecteix molt bé el que vull dir i que els polítics haurien de tenir en compte.

Alguns governants fanàtics critiquen la presència de l'exèrcit en accions de desinfecció o muntatge d'hospitals de campanya per facilitar la feina dels serveis sanitaris i poder acollir persones infectades en els mateixos. Estan fent un treball lloable, solidari i necessari. Així ho han reconegut els ajuntaments, governs autonòmics i també la gran majoria de la ciutadania. L'important és utilitzar tots els mitjans que contribueixin a evitar les morts de milers de persones. D'això es tracta, no de penjar-se medalles d'èxits en aquesta guerra sense quarter.

Als afectats o als seus famílies, que estan en situacions crítiques, que es debaten entre la vida i la mort, no els importa qui els atenen, ni els que han muntat els hospitals de campanya, ni la vestimenta que portaven, ni el que voten en els diferents comicis. Només volen conservar la vida, és l'única cosa que volen. La resta, senzillament, és d'una irresponsabilitat tremenda i d'una ceguesa política immensa. Ni les banderes ni la pàtria van a servir com a antídot contra el coronavirus: només els professionals amb mitjans, i l'ajuda de tots i cada un, des de la posició que ocupi seran els que ajudin a acabar amb aquesta pandèmia.

No m'agraden els partits que estan mirant-se el melic. Ho fan amb aquesta mirada ideològica innecessària i insolidària només pretèn treure rèdit d'una gran desgràcia. No és hora de treure beneficis quan el que està en joc són les vides de milers i milers de persones. Ara el que toca és tenir altura de mires, perquè el més important és la supervivència dels ciutadans/es, i no altres coses. La unió de tots és important per guanyar la batalla final, o el que és el mateix la guerra. Apliquem allò que al seu dia va dir l'escriptor grec Isop: "La unió ens fa tan forts com febles la desunió".