L'honrat i respectable Enric Millo

El delegat del Govern a la Catalunya del 155,  Enric Millo, és economista i un home profundament religiós. Quan tenia 18 anys va peregrinar a Taizé i, passats dos anys, presidiria la delegació espanyola que va participar en la Conferència Mundial de la Joventut a Tòquio. El 1994 va entrar en política, a les files d'Unió i va ser diputat de Parlament. Nou anys després, després d'un dur enfrontament amb Duran (qui havia estat el seu valedor), ell i la Montse, la seva entranyable dona, van abandonar el partit. Tres anys després va tornar a la política, ara amb el PP, i va tornar a aconseguir acta de diputat, per Girona.

Millo és amable, respectuós i sacrificat, com poca gent ho és en el món polític. Potser li hauria anat millor plantar-se més d'una vegada i resistir els xantatges afectius i el foc amic. A l'acabar 2016, quan anava a ocupar-se de dirigir els Paradors Nacionals, Montoro li va avançar que Rajoy el volia com a delegat de Govern a Catalunya. Així va ser. A 'El dret a saber la veritat' (Península) dóna compte d'aquest període que va concloure després de ser desallotjat Rajoy, per una moció de censura que els separatistes van ovacionar, el 2018.

Enric Millo sempre va informar amb realisme sobre la gravetat del que es gestava a Catalunya i sobre la percepció d'una falsa realitat que una acurada propaganda estava produint entre nosaltres. Però els seus caps, sobrats, no li van fer cas en assumptes importants. Millo, disciplinat i potser massa complaent, calla aquí moltes coses que podria dir, fins i tot omet l'abandonament roí on se'l va deixar.

Els secessionistes seguien un pla de fets consumats, per això: "les coses només podrien acabar de dues maneres: malament o molt malament". Jordi Turull li va dir al seu despatx que no hi havia marxa enrere: "Enric, anirem endavant amb totes les conseqüències". Hi va haver reunions a soles amb Junqueras i també amb Puigdemont, que van demanar que no es fessin públiques; així enfortien el seu relat de tancament al diàleg que va culminar amb la victòria visual de l'1-O. "Què fareu per impedir-ho, aplicar l'ús de la força?", Li havia deixat anar Puigdemont, desafiant, segur de guanyar el pols a l'Estat i de tenir impunitat.

Millo i la seva família han estat objecte d'assetjament, insults, amenaces i menyspreus. Ell ha dit que és impossible trobar una sola declaració pública seva insultant a algú. I ningú ho ha aconseguit.