Sembla ser que Madí i Mas van tenir la idea de promocionar a la CUP al Parlament. Als tres anys de la seva entrada, un carpetovetònic empat a 1.515 vots va simbolitzar l'error d'aquella tàctica. Ennuegat per ells, Mas -qui es presumeix d'un 'raonar estricte' i d''assumir riesgos'- destaca avui que la CUP de Fernàndez i Arrufat "despertava interès intel·lectual" i que el dolent era Salellas.

Aquest li va enviar solemnement a la paperera de la història, expressió que el llançat qualifica de "venjativa, pròpia d'un sectarisme barroer, cínic i maleducat, que també existeix". No queda aquí la cosa, l'advocat Salellas (el 'més contundent' en contra) representa per a ell la pitjor retòrica de la CUP, irresponsable i "tan sorollosa i gesticulant com buida de contingut".

La creença l'expresident Mas (o potser és només el seu mantra preferit) és que "Catalunya està per sobre de tots nosaltres i dels nostres partits". Qualsevol diferència s'ha de supeditar a l'ídol de la pàtria i als seus sacerdots, que han experimentat l'apoteosi d'una emoció, "la preciosa sensació de formar part d'una cosa molt gran i bonic". Com supera la decepció que li va produir el frau Jordi Pujol? Afirmant que segueix sent un referent moral i ètic de país i que "va ser el meu pare polític, l'home que va confiar en mi i la meva estima per ell roman intacta". Passa que no hi ha expares i JP segueix viu.

El president de l'PDeCAT, Artur Mas

Per tot té Mas explicació, ja que el procés es pot veure com una "lluita permanent per explicar-se en un entorn de màxima hostilitat". S'entenen així les seves abraçades amb David Fernàndez: "ens respectàvem i sentíem molt afecte". No només això: "Sé que la foto va posar nervioses a algunes persones. Però David i jo ens mereixíem aquesta abraçada natural i res planificat". La voluntat d'un poble.

Mas sembla estar donat a l'escopinada: "Sóc dels que pensen que Espanya, abans de perdre Catalunya, sortiria de la Unió Europea". Un Estat capaç de fer mal a l'economia catalana i, per tant, d'autolesionar-se. Un Estat que es venja i castiga amb acarnissament, amb tics franquistes. Un Estat primitiu i que amenaça fins al punt de fer el ridícul, que menteix i manipula.

Un astut i fi senyor que insulta a preu fet a l'Estat, a què va desobeir tot el que va poder; potser per això: "el sistema democràtic espanyol s'ha deteriorat, ha perdut qualitat i glamur". Uf!