El primer gran amor d'Alma Mahler

M'agrada llegir sobre el que desconec, és una manera d'aprendre i d'ampliar una mica el meu horitzó d'interessos amb una mica de base. Llegeixo 'Cartes, escrits i testimonis' (Elba), de Gustav Klimt. Aquest pintor vienès va néixer el 14 de juliol de 1862 i no va arribar a complir els 56 anys d'edat, va morir nou mesos abans que acabés la Primera Guerra Mundial. Abans de concloure el segle XIX va fundar un grup de pintors contrari a l'art academicista i que apostava per un estil decoratiu de murals, proper al que era el Modernisme o Art Nouveau. Aquest grup es va denominar la Secessió de Viena.

Klimt considerava que la pintura i el dibuix "són el que se'm dona bé", i deia que parlar i escriure li costava: sobretot pel que fa a si mateix. Va tenir una breu i intensa relació amb Ànima Schindler, quan aquesta tenia disset anys d'edat, 3 abans de casar-se amb el compositor Gustav Mahler. En les seves cartes particulars, Gustav Klimt parlava de la seva afició per l'art japonès i confessava deixar-se emportar de vegades per la ganduleria, però també el seu propòsit de "trobar la calma treballant", de manera que podia estar treballant 'com un ruc'. La crítica d'art i col·leccionista Berta Zuckerkzndl-Szeps va fer que Klimt i Rodin es coneguessin el 1902; tots dos van ser autors d'una obra amb el mateix títol 'El petó'; el 1907 i el 1885, respectivament.

Klimt denunciava que la superficialitat i la faula fossin protegides fins i tot pel Ministeri de Cultura i Educació, que no perdia ocasió -deia el 1905- d'atacar el veritable art. S'ha destacat el seu caràcter obsessiu, el qual el va portar a escriure set o vuit cartes a el dia; amb prou feines amb referències personals o afectuoses.

A l'octubre de 1909, dos mesos després de la Setmana Tràgica barcelonina, va visitar Espanya: "Ahir vaig estar al Prado: preciós! ¡Velázquez va ser una autèntica decepció!, Almenys la majoria dels quadres que tenia ganes de veure". A Toledo va escriure: "El Greco també és meravellós". I al cap de pocs dies, ja a París: "d'Espanya m'emporto moltes coses boniques, però també moltes desil·lusions, algunes tremendes". "Els homes són més interessants (que les dones), especialment en el camp; a la ciutat són més impersonals i anodins. Únicament el duc d'Alba m'ha semblat molt agradable". Curioses observacions les del taciturn Gustav Klimt.