dissabte, 31 de octubre de 2020

L'informe Gerard

Miquel Escudero

Com pot millorar una societat que confon les prioritats socials, o que permet, gairebé sense dir ni piu, que les autoritats malversen els seus impostos i promoguin amb ells la discòrdia civil? Pasqual Maragall i el PSC ens van defraudar a molts dels seus votants, també perquè a l'arribar a el poder van deixar de fer una auditoria que abastés l'era pujolista. L'alcalde olímpic es va deixar anar de la llengua al Parlament amb el seu celebèrrim '3 per cent'; el problema que tenia CiU. Després va recular davant la rèplica desairada d'Artur Mas i va evidenciar complicitat amb la corrupció patriòtica. Amb Maragall, ERC va créixer com mai; la veritat és que va fer el llit a gran part dels seus votants. Avui, Iceta no troba punts de trobada amb Cs però segueix festejant a la falsa esquerra; no pot viure sense ella.

El president de la Generalitat, Quim Torra


Fa tres anys, Mas es va postular a Brussel·les com un Nelson Mandela català; al poc, Inés Arrimades va postil·lar al Parlament que era més aviat "el Nelson Mandela de la Costa Brava '.


Passa que fa anys que ens plou cafè: propaganda i més propaganda, sordidesa sobre estupidesa. El ínclit Salvador Cardús va sentenciar que "la corrupció a Catalunya és conseqüència de l'espanyolització del país en les últimes dècades"; que vingui el grandiloqüent Wert a millorar-lo. I què dir del venerable i bondadós fins al coll Oriol Junqueras, amb una altra frase d'antologia, insostenible i prodigiosa en el seu menyspreu 'africà' (no diguem 'odi', ja que estaria renyit amb un home que es declara 'boníssima persona'): "els catalans tenen més proximitat genètica amb els francesos que amb els espanyols". No, no hi ha xoc emocional ni fractura social entre nosaltres els catalans, ja que per al nacionalisme avui hegemònic uns catalans són més que altres, i aquests sobren.


Està provat que el MHP Torra no té vergonya per a moltes coses, una d'elles escriure fins a 42 vegades en un llibre de 240 pàgines que cada any Espanya roba a Catalunya 16.000 milions d'euros. Aquí no hi ha qui visqui amb aquesta immunda corrupció moral.


Llegeixo ara que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té més de 2.000 empleats i un pressupost de 307 milions d'euros. En 2017 va recaptar en publicitat 56,7 milions d'euros (el 2008 va ser més del doble). La Generalitat paga la diferència. Per la seva banda, Antena 3 ingressa 1.021 milions d'euros i té un benefici de 129.200.000 d'euros, però la despesa en el personal de TV3 és superior al de A3. No és la teva sinó la seva. Són dades que recull del llibre 'Salvar Catalunya' (Estudi Edicions), d'Ibai Noguera; un autor constitucionalista i encriptat, sens dubte, per un pseudònim.


Davant la deriva sense control deslligada a l'octubre de 2017, Noguera discorre una reacció catalana per defensar drets i interessos usurpats pels nacionalistes a la resta de ciutadans catalans. Intervenen hackers (n'hi ha de barret blanc, negre, gris i daurat) i s'organitzen enginyoses performances. L'assumpte és trencar amb decisió els marcs mentals impostos després d'anys de continu piqui i desactivar les paraules claus que controlen els cervells; les contrasenyes amb què es fanatitza i impedeix pensar.


Cal sortir del lèxic vigent i tòxic, per pensar fora del dictat; per exemple, la distància que va de parlar de 'Catalunya i resta d'Espanya' o de 'Catalunya i Espanya' (aquesta forma les assumeix com a realitats diferents i no integrades).


En una segona part, el llibre exposa un 'informe Gerard' que encerta en centrar-se en els fets i en la raó. I a potenciar la integració, la decència, la solidaritat, la llibertat, la igualtat, la fraternitat. Per combatre amb encert els ardits de l'adversari cal reconèixer-les primer. Així, els separatistes presenten el seu envit particular com 'demòcrates contra franquistes', però tal com sosté Gerard "la majoria dels més vells de les seves files no van moure ni un dit contra el règim de Franco".


Els 11 principis de Goebbels, emulats pels procesistas, són objecte d'anàlisi en l'informe. Així, l a tendència a simplificar i presentar un enemic únic; carregar els errors propis a l'adversari i desviar l'atenció; exagerar i distorsionar: "Elevar qualsevol succés, per insignificant que sigui, a la categoria d'amenaça gravíssima". O vulgaritzar, per exemple: Espanya = bous = endarreriment = corrupció = dictadura = Turquia. Prejudicis renovats, simples i repetits fins a la sacietat. Sempre de manera versemblant, tenint cura que la mentida inclogui alguna cosa de veritat i surti un relat desfigurat i esbiaixat. Callar quan convingui i vincular odis i prejudicis pretèrits amb la situació actual. I, per descomptat, exclusivitat: ells, els bons, són el poble.


Una intel·ligent aproximació, doncs, per desmuntar un embull armat a ciència i consciència, i que ens condueix als catalans a una fatal decadència. Espero amb interès noves entregues de Gerard.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH