Eleccions, canvis ideològics, Lluís Llach i la CUP

La campanya electoral ha començat fa tan sols uns dies i promet. Tots estan contra tots, inclosos els partits que encara governen Catalunya junts. Illa s'ha convertit en el sac de boxa de tots els seus adversaris, a qui tots donen, s'acarnissen, i el sac aguanta els cops amb estoïcisme. Està acostumat als boxejadors. Ho sap i no es queixa, al menys en públic. Encaixa bé fins als cops baixos com s'està comprovant en els debats que porta fins ara.

El cantant i escriptor Lluís Llach / EP

La campanya s'ha convertit en una lluita sense prejudicis ideològics, sense miraments i amb la vista posada en esgarrapar vots, al contrari. És la llei de qui pot més -incloses les acusacions, que són massa. Cal parlar de programa, de canvis i d'il·lusionar a la ciutadania.

Tampoc s'escapen els canvis de partit d'alguns polítics, ideològics? , que s'han produït en la precampanya, amb l'objectiu d'ocupar un bon lloc en la llista que li permeti disposar d'escó i bon sou. És la premissa principal de molts dels integrants de les llistes.

Canvis de partits polítics s'han produït en totes les formacions -abans se'ls coneixia com a canvi de jaqueta-, encara que uns han estat més sonats que altres. Cosa de la condició humana que s'aplica aquell refrany que diu "la caritat ben entesa comença per un mateix". Hi ha una llarga llista i això no canviarà mai, només cal repassar la història. Falta ètica en la política? Molta. Aquesta ha marxar a l'esquena i ja se sap que l'esquena ho aguanta tot. Ja deia el filòsof i humanista José Luis Aranguren que "els valors morals es perden sepultats pels econòmics".

Aquest diumenge, el cantautor Lluís Llach tornava de nou a l'actualitat "política" mediàtica participant en un míting de la CUP a Girona per donar el seu suport a la candidatura d'aquesta circumscripció. Va justificar la seva presència afirmant que "aquesta gent a qui dono suport té com a un dels seus objectius la sanitat pública". Està convençut que "la crisi pospandèmia exigeix canvis radicals, que vagin més enllà de sistema". Ho diu una persona que va ser cap de llista per Girona de la coalició transversal independentista Junts pel Sí a les eleccions del 24 de juliol de l'any 2015. En el seu pas pel Parlament català no se li coneix cap actuació destacable que no sigui les seves crítiques contra el govern d'Espanya i el seu suport a ultrança de la independència. Les seves aparicions estel·lars en mítings i la seva promoció de la seva cançó més emblemàtica, L'Estaca. Al 2018 la Generalitat el designa per presidir el Consell Assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent que es dissoldria un any després. Des de llavors Llach ha tingut poc protagonisme mediàtic i menys polític. S'ha sentit utilitzat pels seus ja excompanys? Això es desprèn al donar el seu suport als antisistemes de la CUP.

És curiosa la trajectòria política de Llach, sense entrar en la familiar. En la seva joventut, com ell mateix explicaria en un llibre sobre ell, era un fanàtic religiós, i per aquest fanatisme va ser durant quatre anys vicepresident dels Creuats de Crist Rei, una organització religiosa juvenil, "on m'ho passava bé i nodria la meva vocació religiosa fins que va arribar un moment que no entenia algunes coses ", explica en el llibre.

En una altra època Llach va estar molt proper al PSC, fins que es van trencar les relacions. Després d'uns anys dedicats a la seva professió, després de deixar la música, viure dedicat a les seves empreses i la seva Fundació a Palmarin, al Senegal. On per cert va marxar l'endemà que es declarava la DUI, on ell havia pres part activa.

La seva "evolució" ideològica com es pot comprovar ha estat espectacular i d'una coherència total. La pregunta és acabarà donant el seu suport a la CUP? Llach, a més de ser un gran cantautor, és un persona imprevisible i ara sectària sota aquesta capa de veu suau i de missa, s'amaga una persona que canvia d'opinió. És clar que en la seva joventut podia ser un tema d'edat i ara li pot passar el mateix. "Les accions són, certament, l'única manera d'expressar l'ètica", solia dir la sociòloga i feminista Jane Addams.