Unes eleccions que poden canviar el rumb de Catalunya

Carmen P. Flores

Es diu que les persones es mouen a cop d'emocions al llarg de la vida. Que aquestes no estan exemptes de contradiccions, més en els joves que en les persones grans per allò de l'experiència que els han donat els cops de la vida, que és una bona escola.


Paperetes per a les eleccions de l'14F

Paperetes per al 14F (EP)


Aquest dijous ha tingut lloc l'últim debat dels 9 candidats que concorren a les eleccions catalanes, tot i que hi ha uns quants més que es presenten. A l'ésser l'últim, els candidats es van emprar a fons, però no en explicar les propostes que ofereixen als seus votants, sinó en anar a coll dels seus oponents per treure'ls els errors o acusar-los de qualsevol cosa de la qual puguin treure rèdit electoral. Una cosa va quedar clara: tots estaven contra Illa per no haver-se volgut fer les test del Covid deduint que s'havia vacunat i no volia que se sabés. Aquesta va ser una excusa, altres dies han estat altres. Vist el vist, ¿Aquest és el tema que més importa a la ciutadania?


Encara que tots tenien al candidat socialista com el ninot triat per clavar les agulles d'una sessió de vodú, aquest va saber sortejar aquests agulles que més aviat semblaven dards enverinats. La veritat és que va ser un debat lamentable: pels insults, la crispació, les promeses dels que governen i no han fet res i dels que volen tocar poder per influir. No s'ha vist cortesia, tolerància, respecte ni educació. El seny se l'han deixat a casa, uns més que altres. El debat en si ha estat tot un espectacle i l'exemple del que no s'ha de fer.


Veient les afirmacions d'uns, fins i tot les signatures dels partits independentistes, que no pactaran amb el PSC per formar govern o votar-lo, sembla que serà impossible formar un govern que doni estabilitat a Catalunya. Ja se sap que en campanya es diuen coses que després s'obliden, però tot sembla indicar que la situació serà molt complicada. El que pot significar que uns nous comicis no són descartables.


Al llarg de la campanya, els polítics han vingut utilitzant la retòrica com a arma per convèncer la ciutadania que cal votar-los a ells. La utilitzen com a instrument per modificar les emocions de la gent. És a dir, per emocionar i motivar el públic. No s'ha d'oblidar que l'ús de la retòrica ha deixat de preocupar pels continguts que es transmeten. L'era de les noves tecnologies facilita aquest objectiu. El que els importa als polítics és la utilització d'aquestes: internet, sortir a la TV i als mitjans de comunicació. No importa el fons i la forma dels seus discursos, el que importa és l'objectiu de treure més vots.


Com fan els polítics per convèncer el seu auditori? Adapten el seu discurs als seus oients. Per a això tenen dues formes de fer-ho: presentar-se com unes persones dignes, de confiança i creïble. L'altra, fomentar les passions, apel·lant als sentiments dels que els escolten. La disposició és determinar el lloc i l'ordre dels arguments en el discurs.


Victòria Camps, en el seu llibre 'El govern de les emocions' reflexiona sobre si la qualitat de vida política d'un país es mesura per la por que hi ha en ell. Por polític i por social, I és que la por és l'estratègia política més fàcil i la que s'imposa a qualsevol altra. Ho hem vist escoltat moltes vegades que candidats i partits han anunciat les coses dolentes que poden passar si guanya un o altre formació.


Com la por és una de les emocions més importants per paralitzar voluntats, facin el possible per no sucumbir a ell i vagin a votar perquè és el dia en què iguala totes les persones. A més aquestes són unes eleccions que poden canviar el rumb de Catalunya.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH