dimecres, 14 de abril de 2021

La ressaca de les eleccions catalanes (I)

Carmen P. Flores

La ressaca de les eleccions catalanes ja comença a albirar-se en les formacions que han tingut mals resultats, cosa que hauria de ser normal. En política, com en la vida de tot fill/a de veí passa el mateix: hi ha conseqüències, justa o injustes, depenent a qui li toqui.


Tres partits han sortit mal parats en la contesa, amb uns resultats que els han deixat gelats: Ciutadans, PP i el PdeCat. Els tres per diferents raons. El partit taronja ha viscut en els núvols des que Albert Rivera aconseguís 57 escons al congrés dels diputats. Això va suposar una pujada personal i política que el va portar a creure que podia ser president del govern. El seu ego es va elevar tant que es permetia el luxe de no atendre als empresaris que l'havien ajudat, i molt, en la seva carrera política. La ruptura amb els empresaris va ser total quan Rivera va menysprear donar suport al PSOE per governar i donar estabilitat política, econòmica i social durant al menys una legislatura. Amb el 'no' dels taronges i el de Podem, la situació va derivar en una nova convocatòria electoral i el que tots ja coneixen: govern de coalició PSOE i Podem amb el suport dels independentistes, PNB, etc.


VÍDEO: 14F.- Acostades (Cs):

Inés Arrimadas (EP)



Les noves eleccions van baixar de cop a Albert Rivera del cel madrileny a l'asfalt de la Cursa de Sant Gerónimo per anunciar-li que havia perdut en un obrir i tancar d'ull 47 diputats, el que suposava que ara només comptava amb 10. La xuleria se li va acabar de cop: dimissió immediata, abandonament de la política, any sabàtic, publicació d'un llibre explicant la seva versió dels fets i, com que de l'aire no es viu, va fitxar per un conegut bufet d'advocats per exercir la professió per a la qual havia estudiat; advocat en fase de reciclatge -va estar uns quants anys sense exercir-i contactes amb el PP per temes professionals, no cal ser malpensats. D'aquesta manera va acabar el somni d'un polític ambiciós que en el seu primer cartell electoral va aparèixer nu i va despertar la curiositat d'una bona part de la ciutadania. Al menys havia estat original i transgressor.


En les eleccions catalanes, amb Inés Arrimadas, màxima responsable de Ciutadans a nivell nacional, -volcada en aquests comicis- amb diferències dins de la formació a Catalunya -en altres comunitats també-, la marxa de la qual havia estat designada com a cap de llista , Lorena Roldán -va marxar al PP- i l'elecció a dit de Carrizosa, la tensió estava servida. Es van contenir els crítics per no fastiguejar la campanya. Al final, Ciutadans va tornar a donar-se la patacada; de 36 diputats i ser la força més votada, s'ha quedat en 6, perdent 30 escons. Tot un cop que ha posat en peu de guerra als crítics que demanen responsabilitats, canvis d'estratègia i de persones. Es produiran? Qui sap, com se sol dir quan no té ni idea del que pugui ocórrer. No obstant això, algun gest es visualitzarà per tranquil·litzar els rebels de torn que s'han quedat, alguns i ells, sense escó i amb les ganes intactes, més d'un, de comprovar com es viu d'un escó.


El que li ha passat a Ciutadans no és una bona notícia. Un partit de centre sempre és bo que existeixi. Fa de balança que unes vegades s'inclina a l'esquerra, d'altres a la dreta, depenent dels objectius als quals ha de servir i de vegades equilibra el pes. Serà capaç de superar aquest sot, recompondre, definir el que vol ser i com fer-ho? Seria bo que es definissin, és bo per a ells i també per a la societat.


No sé qui va dir alguna vegada que "els grans canvis sempre vénen acompanyats d'una forta sacsejada. No és la fi del món. És l'inici d'un nou".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH