L'estrella d'Albert Soler

Albert Soler és un genuí producte català, de marca gironina, que va contra corrent i contra el poder establert. Sorprèn la seva desimbolt exercici de periodista independent a la 'zona zero del lacismo' (així l'anomena ell mateix). Es tracta d'un llibertari que mai va a les urnes i que mai es baixa del seu somriure, encara que de vegades sigui el somriure amarg del gladiador.

Demolidor, esgrimint raons i intel·ligent mofa, Albert Soler agrada d'incomodar el poder polític que, en nom de la democràcia, exerceix de separatista i que -per sistema i perquè si- comet arbitrarietats i falta el respecte al conjunt de la ciutadania. A Soler tant li dóna que els polítics abusadors facin cas omís de qualsevol argument que se'ls plantegi; els donen la volta i els distorsionen, són indiferents a les contradiccions i a la vergonya. Ell es mostra igualment combatiu i descarat, amb sàtires que no tenen odi, però sí couen. Publica al Diari de Girona, tot i les pressions dels sectaris totalitaris perquè se li a part de la redacció.

La llibertat es pren sense demanar permís i, quan es tenen fermes conviccions, no es renuncia a ella per un ric suborn. I ell, que ha agafat renom per la seva insolència, dirà de El procés que és una xarlotada, aliena a tota ètica i que fa pudor a cadàver ( "un cadàver embolicat en paper moneda"). Sense por ni complexos, l'humor d'Albert Soler invoca la lucidesa i la part més sana i lliure dels seus lectors, els ofereix un assortiment de miralls on reconèixer-se i distingir el que és assenyat del que és desvari. Cadascuna de les seves columnes és, per voluntat expressa seva, tant una bufetada dirigida als prepotents com un refugi per a un nombre incomptable de catalans, desatesos i absolutament menyspreats. La resta d'Espanya hauria de ser conscient que quan es parla dels catalans com a sinònim de separatistes amb una ideologia hispanòfoba, es comet un disbarat molt desesperançador per a la resta de compatriotes.

En el seu nou llibre, 'barretines i estrelles' (Península), Albert Soler porta als seus lectors de visita guiada a un circ de esperpents i de ridículs patètics. Aixeca les faldilles a les mentides que tapen demencials deliris de superioritat. Per aquesta tragicomèdia desfilen en tropa el President Mas, el Vivales, el President Torra i tota la pesca d'aprofitats. Qualsevol serveix per ocupar un càrrec públic, per tal que porti el llacet groc, signe de distinció i de pertinença de classe; "Qui no el porta, no serveix per al lloc".

Avui dia, afirma, a Catalunya "qui no combrega amb el laïcisme, calla per por de què diran o a les conseqüències que pot patir". Si fos possible arreglar Catalunya, assenyala, seria necessari que els no laicistes perdessin la por i sortissin de l'armari; passarien a ser "catalans de ple dret de la mateixa manera que els maricons van passar a ser gais".

Albert Soler té un autor de referència que va morir fa 60 anys, poc abans que ell naixés: Julio Camba; algú que confessava haver après gairebé tot el que sabia fora de les aules i apuntava que el dolent de l'escola era que es sortís d'ella amb un odi terrible a l'estudi. El periodista gallec (a qui Unamuno va denominar 'filòsof celta') detestava de forma explícita l'adoctrinament en el prejudici i la falsa seguretat, rebutjos que Soler comparteix i sap molt bé de què es tracta. "Se'ns ha inculcat que el bon català no renuncia mai a la seva llengua, així estigui parlant amb un nouvingut. 'És pel seu propi bé, així ho aprendrà més ràpid' se'ns diu, si pot ser amb una ganyota de commiseració ".

Camba era sensat i savi a l'assenyalar que la felicitat és un subproducte: "no té realitat en si mateixa i com més directament es la busca més difícil és trobar-la". N'hi ha que caminen per la vida, escrivia, buscant la seva felicitat igual que si busquessin un objecte perdut. Cap a aquest camí es dirigeix l'estrella de Soler. La felicitat trobada en la seva humil i entranyable Vila-Roja, un barri obrer de Girona, on la llei es compleix i on a més s'entra sota una gran pancarta amb dues banderes que posa: "Som catalans i som espanyols".

És important per a la nació que aquestes coses es coneguin i es tinguin en consideració. Perquè tots sapiguem encaminar-nos millor en la nostra vida en comú com a ciutadans d'Espanya.