Deure d'empara a les víctimes

Doctor en Història Contemporània, Gaizka Fernández Soldevilla és responsable d'Arxiu, Recerca i Documentació del Centre per a la Memòria de les Víctimes de Terrorisme, inaugurat aquest dimarts a Vitòria pels Reis d'Espanya. Acaba de publicar un nou llibre: 'El terrorisme a Espanya' (Cátedra), i aborda el que va d'ETA al Daesh; des de 1960 fins als nostres dies, i sempre en un context internacional.

L'historiador basc esmenta en la introducció al general Mola, qui en 1936 va dir a Navarra: "cal crear una atmosfera de terror, cal deixar sensació de domini eliminant sense escrúpols ni vacil·lació a tot el que no pensi com nosaltres. Hem de causar una gran impressió, tot aquell que sigui obertament o secretament defensor de Front Popular ha de ser afusellat".

El terrorisme, certament, mai ha estat monopoli d'una doctrina. Gaizka encerta a l'hora de subratllar que "els terroristes no comparteixen una ideologia, sinó un mètode" amb el principi que el fi justifica els mitjans. Un historiador s'ha d'aplicar en localitzar mentides i mites, allà on siguin; és la seva primera funció social.

No s'ha d'ignorar que hi ha falses narratives que generen odi i fanatisme i que "van animar als membres d'ETA a matar". Aquesta banda no només va matar i va ferir, sinó que va mentir. Així es destaca que, durant la guerra, 12 dels 193 assassinats a Àlaba eren del PNB (6,2% del total i 20% dels vots el 1936). Els franquistes van acabar amb la vida d'un 0,18% de la població d'Euskadi, un percentatge deu vegades menor que el causat entre les gents del sud-oest d'Espanya. No obstant això, es va divulgar un imaginari bèl·lic emotiu i antiespanyolista que va arrossegar amb si un odi a mort a l''Estat' i als 'espanyols'.

Gaizka Fernández Soldevilla insisteix que ni ETA ni els GRAPO (que va arribar a matar 92 persones i ferir a altres 96; assenyalem com a referència que les Brigades Roges, fundades un any abans que aquests, van produir 78 víctimes mortals) van néixer per enderrocar la dictadura: "encara que els va servir a efectes propagandístics, el seu antifranquisme va ser totalment accidental". És una dada objectiva i irrefutable que el 95% dels assassinats d'ETA van ser comesos després de la mort de Franco.

Entre 1970 i 1989, segons el GTB (Global Terrorisme Database): el terrorisme va produir 75.310 morts i 56.932 ferits en tot el planeta; dels quals, 4.945 morts i 9.049 ferits ho van ser a Europa. Entre 1990 i 2018: els números van ascendir a tot el món a 359.671 assassinats i 492.822 ferits; dels quals, 9.155 morts i 21.491 ferits ho van ser a Europa. En aquests dos períodes integrats (1970-2018) i segons el GTB, el terrorisme a Espanya va causar la mort de 1.289 persones i va deixar 4.935 ferits, amb serioses minves físiques o psicològiques.

A molts els resulta incòmode guardar memòria de les víctimes i, per això, miren cap a un altre costat. Arriben a evitar enfrontar-se a la veritat del que ha passat i tergiversen per alleujar la seva mala consciència.

Cal parlar no només de xifres, sinó de persones de carn i ossos, de les seves biografies. Cal elaborar relats veraços on les víctimes siguin ben visibles, i així ho fa Gaizka.

Qui van ser José María Piris Carballo o el seu amic Fernando García? Dos nens víctimes del terrorisme etarra, un va perdre la vida i un altre va quedar viu amb serioses seqüeles físiques i psicològiques. Els seus botxins mai van pensar en ells, es van permetre ser brutals i alguns encara reben aplaudiments socials per les seves carnisseries. No només és un escarni per a les víctimes, és una vergonya per a qualsevol ciutadà de bé.

Els crims etarres van tenir una funció política, el control social: assetjament, aïllament, expulsió dels seus enemics. Gaizka Fernández Soldevilla recalca el fet que les primeres protestes contra el terrorisme etarra fossin organitzades el 1978 pel PCE-EPK, amb l'assassinat de periodista José Mª Portell. Qui ho sap avui?

La primera raó de ser de les diferents associacions de víctimes del terrorisme és cobrir un desemparament institucional dolorós i vergonyós. A aquestes persones cal proporcionar-los assistència psicològica i sociocultural. La seva causa empara passa també per demanar millores en la legislació, actuar com a acusació particular en alguns judicis i denunciar els excessos públics d'enaltiment terrorista; en suma, treballar per fer justícia. Cal promoure treballs d'investigació i sensibilitzar l'opinió pública. Es fixa Gaizka a Sense perdó, una pel·lícula on Clint Eastwood és un pistoler que reconeix que, en matar algú, "li treus tot el que té i tot el que podria tenir. Tot el que podria fer". Prendre consciència d'això ens situa, de forma inexorable, davant d'un gran mirall.