L'INDIVIDU HO ÉS TOT, L'ORGANITZACIÓ ÉS RES

És al·lucinant veure com un estat on ningú tria al Cap de l'Estat, ho és pel feudal dret de sang, on ningú no tria directament al president del govern (en realitat primer ministre), ni als alcaldes ni presidents de diputació, ni presidents de CC AA, els mitjans siguin tan delirantment personalistes i centralistes.

La realitat és tota la contrària. A veure si ens aclarim, als candidats per Madrid el votessin uns milers de madrilenys no milions d'espanyols, només després, i d'una manera indirecta, els representants d'aquests milions votessin al president (que hauria de ser primer ministre), que per una tradició centralista no escrita en cap banda, és el candidat per una comunitat que només té el 10% de la població del conjunt de l'Estat. No estem parlant d'un estat on la capital és l'estat, sinó d'un que té una diversitat poblacional molt gran, des de ciutats o nacions amb més població que Madrid (Andalusia o Catalunya), i bastants ciutats mitjanes i grans.

D'on surt aquest doble missatge: el personalisme i el centralisme, és molt senzill de l'estructura d'un règim paternalista -el que precisin d'un "papa / rei" que ningú vota per garantir l'estabilitat és expressió d'una societat infantilizada-, i aquesta mateixa infantilització, sumat a l'individualisme i el desclassament, es trasllada al personalisme.
L'individu és tot, l'organització és res. És el missatge que ens llancen des dels mitjans. Si ho sumem tot, només ens queda la despolitització i la confiança cega en els "papes / líders", que resoldran tots els nostres problemes: i com a pedra de toc, Madrid, aquesta ciutat que és l'aparell de l'estat, el PIB es basa en l'absorció de la riquesa generada pels centres productius escampats per tot l'estat, mentre a ella es concentren les seus socials de les empreses, com a guinda del pastís.

El producte final d'aquest còctel té com a objectiu aprofundir en la despolitització de la societat, mellar el seu sentit crític a l'alienar a la població en uns individus als quals se'ls atribueixen unes qualitats superiors en intel·ligència, capacitat, etc. etc., com la millor manera de garantir la dominació i l'explotació.