Sobre periodisme i comunicació transmèdia

Pablo Rodríguez Canfranc
Economista

Transmedia2


Parlàvem a finals de juliol en aquest mateix mitjà sobre la narrativa transmèdia com un relat o història que evoluciona i es ramifica través de diferents mitjans, adquirint una personalitat pròpia en cada un d'ells. L'investigador de la Universitat Complutense de Madrid Miguel Ángel Osorio la defineix com "una estratègia de comunicació que aprofita l'existència i convergència de formats i plataformes per elaborar i distribuir missatges sobre qualsevol tema ia qualsevol públic". Destaca la possibilitat d'elaborar missatges complexos utilitzant "les qualitats de cada suport per a la configuració d'un missatge global constituït a través de missatges independents".


El periodisme està patint des de la dècada dels noranta del segle passat la rebolcada del tsunami d'Internet. Tots els mitjans de comunicació es troben des de llavors en la recerca contínua de nous models informatius, nous canals i nous llenguatges per connectar amb el ciutadà digital. El sector ha evolucionat des de la creació dels primers diaris electrònics fins a l'ús de xarxes socials com a forma d'interactuar i implicar el lector en la creació i difusió de continguts. Però en el moment actual el canvi ja no és només tecnològic sinó que afecta també a la forma de narrar, com ens recorda la professora Carmen Peñafiel Saiz (revista TELOS nº100, Fundació Telefónica): "tot apunta que la comunicació beurà del concepte transmediàtic, produint missatges independents per difondre un missatge global".


Els periodistes es reinventen: aprenen a gestionar continguts multimèdia, es posicionen en les xarxes socials, comuniquen des de blocs... I sobretot estableixen un contacte directe amb el públic, especialment a través de mitjans immediats com Twitter, que s'ha convertit en un complement indispensable al segle XXI de mitjans de masses com la ràdio i la televisió. A través dels diferents formats i mitjans es pot dur a terme una comunicació més segmentada i personalitzada, adaptant el missatge per a cada tipus d'usuari en les diferents plataformes. El periodisme pot impulsar el seu propi atractiu i qualitat amb la projecció del relat a través de múltiples dimensions.


Per Osorio el periodisme actual ja utilitza transmèdia -és un fet- i el repte consisteix a crear des del principi productes informatius pensats per a ser distribuïts per diverses plataformes que es complementin entre si. Aquests models emergents de comunicació parteixen de la interactivitat mitjà-usuari, de manera que el receptor d'informació adquireix ara un paper actiu contribuint a la creació del contingut informatiu (recordem l'anomenat "periodisme ciutadà"). Finalment, per a Miguel Ángel Osorio el fenomen transmèdia pot ajudar els mitjans a reconvertir-se en aquest nou escenari ia combinar eficientment els formats digitals i analògics. En suma, "la narrativa transmèdia proporciona un model de comunicació que aporta valor afegit als missatges i que busca aprofitar les característiques de cada format per enriquir els missatges".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH