dijous, 12 de desembre de 2019

Les institucions catalanes, el saló de la infància i els militars

Carmen P .Flores

exèrcit 2

Foto: blog Marc Javierre-Kohan

Diuen que les societats modernes es tornen més inclusives, solidàries i obertes. Això ha de ser la teoria perquè la pràctica és una altra ben diferent. Per això, els governants en tots els seus estadis de les administracions haurien de posar el màxim esforç en recordar i donar exemple que la pràctica s'ha de correspondre amb la teoria.


La convivència entre els diferents estaments de la societat hauria de ser un dels objectius en la llista de prioritats dels que governen. Deixar de banda a qualsevol d'ells porta amb si l'exclusió, la marginació, l'empobriment de la democràcia i els problemes.


Des de fa alguns anys, les institucions catalanes han perdut no només el sentit de responsabilitat, igualtat, justícia i equitat sinó també el sentit comú que porta a governar per a tots, pensin com pensin, tinguin la professió que tinguin o diguin el que els vingui en guanya.


Quan falten pocs dies perquè comenci el Saló de la Infància, les institucions com la Generalitat, l'ajuntament de Barcelona i la Diputació, a través de la Fira, han decidit que, per l'article de "pels meus collons", l'exèrcit no estigui present en aquesta edició. I ho han fet amb nocturnitat, traïdoria, falta de respecte i sense consultar als nens i joves si estan d'acord amb la decisió. Tant que parlen ells de llibertat d'expressió i de consulta. Algú va dir: "sé flexible com un jonc, no tes com un xiprer".


L'exèrcit espanyol des de l'any 1982 ha experimentat una transformació molt important. Els governs socialistes van iniciar la tasca de submissió de l'estament militar al poder civil, afrontant la radical transformació d'un exèrcit amb vocació interior a un model enfocat a la defensa externa. L'obertura a la societat i la convivència amb ella amb una normalitat total han estat un dels èxits socialistes. El govern, partits polítics i els propis militars van apostar pels canvis i no es van equivocar. Sense cap dubte, la figura de Narcís Serra com a ministre de Defensa i el seu home a l'ombra i fidel escuder, Lluís Reverter, van ser figures clau en la gran transformació de l'exèrcit espanyol. És just reconèixer-los, sense entrar en altres temes.


Si després de tants anys en democràcia, amb el respecte, que no por, que li dispensa a l'exèrcit la societat, amb la gran tasca humanitària que realitzen en països en guerra, els capitostos d'aquest país els priven d'aquest contacte amb els nens i joves que els permet conèixer en directe el que fan fora i dins d'Espanya, la veritat és que ells, les tres institucions, estan practicant el que tants anys s'ha criticat. Aquí tots tenen obligacions, però també drets que cal respectar. Accions discriminatòries no poden permetre. La uniformitat no fa cap bé a la democràcia que està començat a constipar després de tants corrents d'aire a la qual l'estan exposant.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH