Llatinoamèrica i el racisme dels seus intel·lectuals

El fracàs dels diferents projectes d'Estat nació a Amèrica Llatina plurinacional es deu, en bona mesura, al racisme ia la il·lusió per la "sang blava" que habiten i habitar a molts dels seus pensadors.

El racisme legitimat per l'acadèmia, en bona mesura, va fecundar pensadors esquizofrènics, avergonyits dels seus gens indígenes, il·lusionats per la "blanquitud" aparent, condemnats a l'eterna ficció i anomia existencial. Així, la condició de colonialitat restaurada es va normalitzar en la filosofia i ciències socials llatinoamericanes.

Guatemala i el quotidià racisme dels seus intel·lectuals

La passada setmana, l'octogenari "intel·lectual guatemalenc", de renom internacional, Edelberto Torres-Rivas, en una entrevista radial, a Guatemala, va sentenciar:

"Els indígenes són tristos i desconfiats", i ha lamentat que gent miserable de les Hurdes, Extremadura, Espanya, hagi estat qui colonitzaren Guatemala (fa cinc segles) i no els catalans de pell més blanca i ulls blaus.

L'intel·lectual "progressista", màxim consultor (gairebé vitalici) de PNUD, CEPAL, FLACSO, BM, etc., ha reiterat el que els seus predecessors "intel·lectuals de renom" ja havien instal·lat en l'imaginari col·lectiu hegemònic: És l'herència genètica i cultural indígena la qual trava i va travar el desenvolupament de Guatemala.

Aquesta externalització de l'esperit del prominent intel·lectual indica no només la vigència encoberta del vergonyós desig de l'eugenèsia (per blanquejar les policromàtics gens de guatemalencs) instal·lat en l'esperit de l'intel·lectual chapín, sinó també que les polítiques públiques, els programes de cooperació al desenvolupament i els continguts de l'acadèmia estan definits en bon compte per les supersticions (pors i desitjos) d'intel·lectuals racistes.

L'acadèmia llatinoamericana premia el racisme i censura l'autenticitat

Les inacabades històries dels països llatinoamericans estan empedrats de famosos pensaments racistes de prominents filòsofs etnofágicos com Guillermo Francovich, Gabriel René Moreno (tots dos a Bolívia), José Vasconcelos (a Mèxic), Alejandro Deustua (a Perú), per esmentar alguns. Reconeguts i premiats literats racistes (fins i tot premis Nobel) com el guatemalenc Miguel Ángel Astúries o el peruà Mario Vargas Llosa, conformen la plèiade de les lletres.

El vergonyós no és el racisme expressat per aquestes "eminències" premiades i guardonades a nivell regional i mundial, sinó que les seves idees racistes i els seus desitjos supersticioses van ser i són ensenyades i assimilades en els diferents centres de formació / investigació com a veritats científiques. Les pors i desitjos de pensadors racistes, edulcorades amb tecnicisme científics, es constitueixen en veritats replicades i assimilades per mestissos i indígenes a les universitats i centres d'investigació.

Organisme regionals i mundials, que administren milers de milions de dòlars suposadament per superar els mals congènits dels "països subdesenvolupats", paguen i assumeixen els informes / idees prejuiciosas d'aquests pensadors com línies científiques per als seus programes de desenvolupament. Potser per això l'Amèrica Llatina continua sent una de les regions més desigual i racistes del món.

Informes de les consultories d'aquests pensadors, fins i tot surten amb el rètol de "interculturals" o "multiculturals". Torres-Rivas va escriure un informe / quadern per PNUD, el 2005, titulat La Nació Multicultural i el Racisme. Això és el preocupant. Serà que ho fan inconscientment?

Totes les polítiques públiques eugenèsiques (orientades a aniquilar genètica i culturalment als pobles indígenes), en els diferents països llatinoamericans, van estar i estan orientades i fonamentades en les "veritats científiques" formulades o copiades per intel·lectuals habitats pel racisme i el desig il·lús per la "sang blava".

Les guerres d'extermini contra pobles indígenes, com el genocidi a Guatemala, estaven fonamentades en "fórmules científiques" d'intel·lectuals, deixebles de Joseph Arthur de Gobineau.

No es pot, ni es podrà, democratitzar els països llatinoamericans, culturalment megadiversos, premiant el racisme i als seus ideòlegs. Com tampoc les i els indígenes desperts estarem disposats a continuar sotmesos als estats etnofágicos.

En altres termes, mentre el racisme estigui acadèmicament premiat, socialment permès, i políticament establert en les institucions públiques i privades, mai hi haurà democràcia integral per a ningú, molt menys estabilitat per al mal desenvolupament de les elits privilegiades.