Paco Camarasa i el negrecriminal

El cèlebre comissari de la Setmana BCNegra és un home extremadament cordial i competent a qui li agrada que la gent dialogui a soles amb els llibres. Al costat de l'entranyable Montse Clavé, va dirigir la llibreria de culte Negra i Criminal, situada al carrer de la Sal, a la Barceloneta: "érem la llibreria més citada d'Espanya -i gairebé d'Europa-, però ens visitaven poc".

Per això, l'estimat Paco Camarasa va haver de tancar-la fa gairebé any i mig, després de gairebé tretze en actiu. Els dissabtes rebien a partir de l'una de la tarda amb vi negre i musclos; calcula que en tots aquests anys van obsequiar als seus clients amics amb 2.160 ampolles i 1.250 quilos, respectivament i inoblidablement.

Després dels abocaments de petroli del Prestige, els cultivadors de marisc gallecs van fer una crida a la solidaritat. Paco i Montse van decidir ajudar-los: "Però el marisc que donéssim als clients calia que fos canònic, és a dir, negre", igual que el vi: negre; mai van servir cava, en no haver de tal color.

Com diguessin a El falcó maltès, de Dashiell Hammet, aquella llibreria estava feta del material amb el qual es construeixen els somnis. Paco ha escrit Sang en els prestatges (Destino), una mirada sorprenent, sàvia i càlida cap al seu quefer i la seva vocació, compartida amb milers de persones per ells congregades; i ordenada de l'A a la Z. Aquí es pot llegir que una llibreria són els llibres que té en els prestatges. I l'ambient, i la sensació de benestar de qui entre a la llibreria (versió Paco), però aquesta sempre és més que un conjunt de llibres (versió Montse). Visions oposades que compartien la passió pels llibres i per la lectura, cosa que "va permetre que Negra i Criminal trenqués les previsions que li donaven res més que un parell d'anys d'existència".

L'inici del gènere es remunta a 1841, en publicar Edgard Allan Poe Els crims del carrer Morgue. El nom de 'negre' vi el 1945, amb una sèrie de llibres amb tapes negres que referien violència, sexe i personatges sense moral. Les novel·les d'Agatha Christie eren d'enigma; i Maigret, criatura de Simenon, es posava no en el lloc de l'assassí sinó en el de la víctima.

Fascinant Sang a les prestatgeries, per llegir i paladejar. Morts enyorats ressusciten en ell: Paco González Ledesma, entre d'altres. No sé per què, però m'ha portat el record del fabulós Joan-Claudi Cifuentes, Cifu per als amics, de Jazz perquè sí.