Comín es posa medalles davant de ses senyories

Carmen P .Flores

Tonicomn


La humilitat és una qualitat que engrandeix a les persones o, com la definia Confuci, "és el sòlid fonament de totes les virtuts". Aquest do no el té precisament el responsable de la sanitat catalana, Toni Comín, que ha comparegut davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, per a donar compte, repassar i informar dels seus 18 mesos al capdavant del departament. Li ha sobrat el triomfalisme en afirmar que té complert el 85 per cent dels objectius, quan porta el 70 per cent de mandat. Li ha faltat humilitat i autocrítica de la seva gestió, tan qüestionada per usuaris i professionals.


Les coses que ha fet malament, són culpa dels altres, els "èxits" només seus.


Les llistes d'espera per a operacions quirúrgiques han augmentat, però clar, això es deu al fet que els pressupostos encara no estan aprovats. Pel que fa al tan esbombat pla de xoc de les llistes d'espera ¿n'hi ha? Caldrà avaluar d'aquí a un any, quan ell ja no hi sigui. Sense pressupostos no hi ha reducció de llistes li va explicar a ses senyories. Té poca memòria el conseller en no pronunciar-se sobre la retallada de 45 milions que ha patit la partida inicial destinada a les urgències, fixada al principi en 96. On ha anat aquests diners? Ho imaginem ¿consulta? Sí, però no la metgessa com poden imaginar. Menys pressupost per a més pacients. És com la multiplicació dels plans i els peixos, però és evident que ell no és el fill de Déu.


I què hi ha del publicitat Decret d'Infermeria?, Segueix al calaix -del oblit- esperant un miracle. La promesa de Comín al personal afectat volat com la seva credibilitat.


Comín ha tret pit en parlar de la "filosòfica" idea -sense estudi previ- de derivar malalts de la Clínica del Vallès als hospitals del Parc Taulí i Terrassa. Que això va ser possible, segons ell, per la "capacitat" d'aquests dos centres per acollir els malalts. La realitat ha estat molt diferent, només cal preguntar als professionals que s'han vist desbordats per la improvisació i la manca de recursos humans i material, que a dia d'avui segueixen tenint.


Dels projectes planificats: centres de salut, ampliacions d'hospitals, model d'atenció primària, recuperació del poder adquisitiu dels professionals, model sanitari, ICS i altres temes, no ha entrat en detalls, perquè com el paper ho aguanta tot, el temps , el poc que queda per a unes noves eleccions autonòmiques, ho van a col·locar al seu lloc. El que prengui el relleu, com sempre, el model Comín, -com va fer el amb Boi Ruiz- ho trobarà en aquesta gran paperera de la idiotesa per tornar a començar, amb el consegüent cabreig del personal; els usuaris i els professionals, que són els que pateixen la irresponsabilitat política del que no sap. És el conte de la lletera, com sempre.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH