L'objectivitat del Síndic Rafael Ribó

Hi ha persones a les quals no els agrada passar desapercebudes, encara que tinguin ja una edat en la qual l'experiència els hauria de fer reflexionar. Aquestes persones sempre han d'estar en la primera línia informativa, sinó les seves vides no tenen sentit.

El comunista de bona família, com deia Jordi Pujol a Rafael Ribó, actual Síndic de Greuges, no es resigna a estar en un segon pla, treballant amb discreció i efectivitat. Cada cert temps la fa grossa amb aquesta imparcialitat que sempre l'ha caracteritzat: és el nen al bateig i el mort a l'enterrament.

Fa pocs dies, va deixar a més d'un amb la boca oberta quan presentava un informe en què criticava l'acció del Govern en el procés català i afirmava que Espanya pateix una involució democràtica que afecta la separació de poders i a l'acció del Tribunal Constitucional. El document carrega durament contra el Govern espanyol per coartar la llibertat d'expressió de càrrecs electes.

Què fa el Síndic de Greuges ficat en aquests menesters quan hi ha coses que afecten els ciutadans i estan en mans d'altres? Ell només intervé en els casos que poden tenir repercussió mediàtica.

Ribo va manifestar no fa tant de temps que feia més de 20 anys que estava al corrent de les "presumptes" irregularitats de Jordi Pujol i el seu entorn. Per què no ha intervingut en la seva qualitat de Síndic? No és de la seva competència? Potser no ho va fer per la bona relació que mantenia amb Pujol. Alguns coneixen que a la casa que Ribó té a la Cerdanya, en més d'una ocasió, l'expresident s'havia presentat acompanyat de la seva dona, Marta Ferrusola, per xerrar plàcidament d'allò humà i diví.

Rafael Ribó, quan va acabar la seva carrera política, els seus companys de partit el van deixar més tirat que una burilla. Va realitzar diverses peregrinacions pels despatxos de polítics, que no eren precisament del seu partit. Van ser els socialistes, al govern de Maragall, els qui li van buscar acomodament com a Síndic.

Durant un temps -curt per cert- va tenir una actuació discreta. Ràpidament la discreció la va deixar a l'armari. Van començar les seves aparicions mediàtiques i els seus viatges ben acompanyat. S'ha recorregut mig món i encara li queden uns quants anys per acabar el seu mandat, el que significa que si la salut l'acompanya -té 72 anys- podrà seguir fent-los.

Rafael Ribó no sap estar al seu lloc i és una pena, una vergonya que es posicioni en aquests temes quan estic segura que els expedients s'acumulen en els despatxos dels seus col·laboradors, on esperen ser resolts.

Prioritzar les necessitats de la ciutadania hauria de ser el seu objectiu. Intervenir en temes polítics per defensar una part de la classe política no està bé. El partidisme no hauria de formar part d'una institució com la Sindicatura. Flac favor li acaba de fer.

Hi ha un refrany que diu "sabater a les teves sabates". Això hauria de fer el Síndic.